Autoretrat amb la seva esposa Isabella Brant
 | |
| Tipus | pintura  |
|---|---|
| Creador | Peter Paul Rubens |
| Creació | aprox. 1609-1610 |
| Mètode de fabricació | Pintura a l'oli |
| Gènere | autoretrat |
| Moviment | Barroc |
| Mida | 178 ( ) × 136,5 ( ) cm |
| Localització | |
| Col·lecció | Alte Pinakothek, Munic |
| Catalogació | |
| Número d'inventari | 334 |
| Catàleg | A Treasury of Art Masterpieces: from the Renaissance to the Present Day:(55) Alle tot nu toe bekende schilderijen van Rubens (Vol. 1) (en)  :(103)CRLB XIX (2) Portraits of Identified Sitters Painted in Antwerp (en) :(138)De gouden eeuw van de Vlaamse schilderkunst (en) :(11)A catalogue raisonné of the works of the most eminent Dutch, Flemish, and French painters (Part the Second - Rubens) (en) :(181)P. P. Rubens, des Meisters Gemälde in 551 Abbildungen (en) :(40)
|
Autoretrat amb la seva esposa Isabella Brant és un quadre del pintor flamenc Peter Paul Rubens. Es tracta d'una pintura a l'oli, que mesura 178 cm d'alt i 136 cm d'amplada. Actualment es conserva a l'Alte Pinakothek de Múnic (Alemanya).
Rubens s'autoretrata aquí amb la seva primera esposa, Isabella Brant (1591-1626), filla d'un noble d'Anvers. Rubens i Isabella es van casar el 3 d'octubre de 1609, a l'Abadia de Sant Miquel d'Anvers, poc després que ell tornés a la ciutat, de passar vuit anys a Itàlia.[1] El quadre va ser realitzat cap a 1609, durant el primer any de matrimoni, i pretén de reflectir tant la felicitat com el benestar de la parella.[2]
La pintura és un retrat doble a mida quasi natural de la parella asseguda davant un arbust de xuclamel, que simbolitza l'amor i la fidelitat conjugal. Les mans dretes unides (junctio dextrarum) indiquen que ja estaven casats.[3][4][5] És aproximadament el centre del quadre i traça una diagonal amb la cama esquerra de l'artista i el braç també esquerre, que sembla sostenir l'espasa[2]
Rubens es delecta expressant amb gran detall les qualitats de les teles, els encaixos i brodats, així com els altres objectes representats, quasi com si desitgés de demostrar la seva habilitat.[3] Així es reflecteix en la seva obra la influència de la pintura veneciana, en particular de Ticià, pel colorit, com pot veure's a l'intens de color safrà de les mitges del pintor, i el sumptuós tractament de les teles, com el minuciós brodat del cosset de la dona.[2]
A més a més, Rubens es representa a ell mateix com un cavaller aristocràtic amb la seva mà esquerra sobre l'empunyadura de la seva espasa.[1]
El quadre presenta una llum daurada, típica de la tardor, i recau principalment als joves rostres dels noucasats.[2]
Referències
[modifica]Bibliografia
[modifica]
- Bauer, Hermann. Los maestros de la pintura occidental: El barroco de los Países BajosRubens. Taschen, 2005. ISBN 3-8228-4744-5.
- Belkin,Kristin Lohse. Rubens. Londres, Phadon, 1998. ISBN 0-7148-3412-2.
- Cirlot, Lourdes. Museos del Mundo:Alte Pinakothek. Espasa, 2007. ISBN 978-84-674-3825-3.
- Schawe, Martín. Alte Pinakothek Munic. Múnic, Prestel, 2002. ISBN 3-7913-2239-7.
- Vlieghe, Hans. Flemish Art and Architecture 1585-1700. New Haven: Yale University Press, 1998. ISBN 0-300-07038-1.
