Autoritats Indígenes de Colòmbia
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | partit polític  | ||||
| Ideologia | Independientes (en)  indigenisme | ||||
| Història | |||||
| Creació | 1978 | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Lloc web | aicocolombia.org… | ||||
El Moviment d'Autoritats Indígenes de Colòmbia o AICO, és un partit polític indígena, reconeguda com partit polític colombià el 15 d'agost de 1991. És el moviment polític social i cultural de les autoritats indígenes de Colòmbia, que neix de la lluita per la terra i la defensa dels drets dels pobles indígenes i que a partir de la constituent del 1991 ve participant de la vida política del país. Proposa un model i funcionament des dels principis de la territorialitat, l'autonomia, la identitat, la història pròpia, la participació, la diversitat i interculturalitat, manifestada en la societat colombiana i les relacions internacionals dels pobles indígenes. El seu actual únic Congressista és el senador per la circumscripció indígena Manuel Bitervo Palchucan Chingal.
Història del CRIC
[modifica]En 1971 neix el Consell Regional Indígena del Cauca CRIC, constituït a partir dels capítols com a autoritats pròpies dels Resguards Indígenes, per a fer valer els drets a la terra, la cultura i l'autonomia. En 1978 el Poble Misak, va realitzar la gran assemblea coneguda com a "Primera Assemblea del poble Guambià", en què va reivindicar la seva autonomia com a poble, el dret major, propi i originari, així com la Minga, el treball comunitari i va proclamar el manifest "ikpe namui ken ñimmerá" (això és nostre i per a vostès també). Van decidir retirar-se del CRIC per considerar la seva estructura com de tipus "gremial, massa aliena i poc adaptada a les comunitats i autoritats indígenes". Van conformar llavors les Autoritats Indígenes del Sud-occident de Colòmbia, AISO.
Van realitzar la primera "Marxa d'Autoritats Indígenes" en 1980, sota la consigna: "Recuperar la terra per a recuperar-ho tot: Autoritat, Autonomia i Cultura". Van rebutjar la repressió contra el moviment indígena, la violència i l'"Estatut Indígena" expedit pel govern de Julio César Turbay Ayala. El 1983 recuperaren la hisenda Las Mercedes a Silvia (Cauca).
En 1987 van realitzar la segona marxa. Juntament amb capítols indígenes pastos i Kamëntsá i autoritats de la Confederació Indígena Tairona, van crear el Moviment Autoritats indígenes de Colòmbia" que es va pronunciar per "la reconstrucció política, econòmica, social, ecològica i recuperació dels valors culturals propis dels pobles natives".
Història AICO
[modifica]En 1978 l'Organització d'Autoritats Indígenes del Sud Occident Colombià, AISO, en 1987 fins a l'actualitat pren el nom de Moviment d'Autoritats Indígenes de Colòmbia AICO, conformat per capítols i/o Autoritats indígenes de gran part del territori colombià, en 1990, en ser convocada l'Assemblea Nacional Constituent, AICO decideix expressar-se com a moviment de caràcter social i polític. Aconseguint així participació en les decisions de la nostra Nació".[1]
Participació política
[modifica]En 1990, en ser convocada l'Assemblea Constituent, AICO va decidir expressar-se com a moviment polític i llançar una llista pròpia que va aconseguir l'elecció de Lorenzo Muelas, de destacada actuació durant les sessions de l'Assemblea en 1991.[2] Després ha participat en eleccions al Congrés de la República, elegint en períodes passats com a senadors a Floro Tunubalá, qui després va ser governador del Cauca i a Efrén Tarapués, i als representants Narciso Jamioy i Lorenzo Almendra. A les eleccions del 12 de març de 2006 va resultar triat Ernesto Ramiro Estacio dirigent del poble indígena dels pastos.[3]
Referències
[modifica]- ↑ «AICO | Ministerio del Interior». Arxivat de l'original el 2020-11-24. [Consulta: 20 gener 2019].
- ↑ Lorenzo Muelas: “Uno no puede esperar que alguien que no sea indígena haga algo por nosotros”, El Espectador, 7 de febrer de 2021
- ↑ Las organizaciones políticas étnicas en Colombia. Los indígenas y las elecciones 1990-2006 per Javier Duque Daza. A: Iberoamericana (2001-) Nueva época, Año 8, No. 32 (Diciembre de 2008), pp. 7-30 (24 pages)