Avenir ensemble
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | Partit polític de Nova Caledònia | ||||
| Ideologia | Conservadorisme | ||||
| Alineació política | dreta  | ||||
| Història | |||||
| Creació | 2004 | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Presidència | Isabelle Ohlen | ||||
| Secretari general | Pascal Vittori | ||||
| Representació | 4 escons al Congrés de Nova Caledònia | ||||
| Lloc web | http://www.avenirensemble.nc/ | ||||
Avenir ensemble (Futur ensems) és un partit polític anti-independentista de Nova Caledònia fundat el 2004 com a escissió del Reagrupament-UMP, dirigit aleshores per Harold Martin. El lideratge de Didier Leroux va provocar el 2008 l'escissió de Calédonie ensemble.
Posicions del partit
[modifica]- Respecte militant de l'Acord de Nouméa.
- Tot i que es declara partidari del principi una persona, un vot, ha mostrat un posicionament ambigu davant el congelament del cens electoral
- Quan a Goro níquel, d'antuvi es mostrà escèptic i més tard crític amb l'establiment de la planta d'Inco al Sud, demanant una redefinició del projecte tot respectant la normativa mediambiental.
- És favorable al traspàs de les mines del Nord a la Société minière du Sud Pacifique SMSP.
Origen
[modifica]El partit té el seu origen en la primera dissidència important en el RPCR produïda durant les eleccions provincials de Nova Caledònia de 1995, del grup Una Nova Caledònia per a Tots (Une Nouvelle-Calédonie pour Tous, UNCT), que el 1998 es transformà en l'Alliance. Contràriament al que es creu, no es tractava pas d'una secció local de la Unió per a la Democràcia Francesa (UDF), encara que el seu líder Didier Leroux hi era el representant oficial de François Bayrou. Altres membres destacats del partit són Sonia Lagarde, simpatitzant amb la UMP, i Jean-Pierre Aïfa havia estat cap de la Federació per una Nova Societat Caledoniana (FNSC).
Resultats electorals
[modifica]Es presentà per primer cop a les eleccions provincials de Nova Caledònia de 2004, en les que va obtenir 16 escons al Congrés de Nova Caledònia i fou el segon partit més votat. A l'Assemblea de la Província del Sud va obtenir 19 escons i fou el partit més votat, mentre que en va obtenir un a l'assemblea de la Província del Nord. El seu cap Harold Martin fou nomenat president del Congrés de Nova Caledònia i Philippe Gomès fou nomenat president de la Província del Sud. Alhora, controlaven les alcaldies de cinc municipis: Dumbéa, Koumac, La Foa, Païta i Thio.
El partit va patir una crisi interna, però, durant les eleccions presidencials franceses de 2007, ja que mentre Harold Martin i Sonia Lagarde decidiren donar suport la candidatura de Nicolas Sarkozy (com els membres de Reagrupament-UMP), Didier Leroux va donar suport François Bayrou. El descontentament amb el nomenament de Didier Leroux com a cap del partit el 2008, a qui acusen d'haver convertit el partit en «ostatge polític» de Reagrupament-UMP, provocaria una escissió dins el partit, anomenada Calédonie ensemble, dirigida per Philippe Gomès.
A les eleccions municipals de 2008 mantenen les alcaldies de Koumac, Pouembout i Païta, però les de Bourail, la Foa, Moindou i Thio, que inicialment les havia guanyat el partit, passen a ser dominades per Calédonie ensemble. I a les eleccions provincials de Nova Caledònia de 2009 obté només 4 diputats al Congrés de Nova Caledònia, 3 escons a l'Assemblea de la Província del Sud, i un escó a l'Assemblea de la Província del Nord.
Enllaços externs
[modifica]- Web oficial Arxivat 2009-06-01 a Wayback Machine.