Vés al contingut

Avet gegant

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuAvet gegant
Abies grandis Modifica el valor a Wikidata

Detall de les fulles.
Estat de conservació
Risc mínim
UICN42284 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
ClassePinopsida
OrdrePinales
FamíliaPinaceae
GènereAbies
EspècieAbies grandis Modifica el valor a Wikidata
Lindl., 1833
Nomenclatura
BasiònimPinus grandis Modifica el valor a Wikidata
Varietats
  • A. g. var. grandis
  • A. g. var. idahoensis
Distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata
Exemplars d'avet gegant americà a l'arborètum de Rogów, Polònia.

L'avet gegant americà o avet de Vancouver (Abies grandis)[1] és una espècie de conífera de la família Pinaceae endèmica del nord-oest de Nord-amèrica. També rep el nom d'avet americà.[1]

Característiques

[modifica]

És un arbre gros, d'uns 40 a 70 m., d'alçada, arribant a aconseguir excepcionalment els 80 m d'altura, i un diàmetre del tronc de fins a 2 m. La seva escorça, gris platejada i llisa de jove, s'esquerda i emmarroneix amb l'edat. Té un port cònic i unes branques lleugerament pèndules. Les fulles són aciculars, planes, entre 3 i 6 cm de llarg i 2 mm d'ample per 0.5 mm de gruix, de color verd fosc, per l'anvers i amb dues línies blanques pel revers, escotades en l'àpex. Disposades en dues fileres de forma plana. Les pinyes apareixen a la part superior de la capçada, són petites (8 centímetres de llargada) i presenten bràctees ocultes, sobretot en els arbres més madurs.[2][3]

Distribució

[modifica]

És un arbre que habita boscos litorals i de muntanya humits, entre els 0 i 1.500 msnm, de Vancouver al nord de Califòrnia. També es força freqüent a Europa on es cultiva per la seva fusta, de fet és una de les espècies fusteres més cultivades a Espanya.[2]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Abies grandis». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 20 febrer 2022].
  2. 2,0 2,1 Jonhson, Owen. Árboles: guía de campo. Barcelona: Omega, 2006. ISBN 978-84-282-1400-1. 
  3. «Abies grandis». eFloras.org. [Consulta: 22 febrer 2020].