Avicennia marina
_at_edge_of_Lake_Be_Malae.jpg) Avicennia marina al Llac Lago Malai, Timor Est | |
| Estat de conservació | |
|---|---|
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 178828  |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Lamiales |
| Família | Acanthaceae |
| Gènere | Avicennia |
| Espècie | Avicennia marina (Forssk.) Vierh. |
.svg){kind=icon}
Avicennia marina, és una espècie d'arbre manglar classificada científicament dins la família Acanthaceae (anteriorment dins les Verbenaceae o les Avicenniaceae). Com els altres manglars es presenta en les zones entremarees dels estuaris.
Distribució
[modifica].JPG)
La seva distribució és al llarg de la costa d'Àfrica, sud-oest d'Àsia, sud i sud-est d'Àsia i Austràlia. A Nova Zelanda es troba entre els 34 i 38 º de latitud Sud. És un dels pocs manglars que es troben al litoral de la Península Aràbiga, especialment en ambients de sabkha als Emirats Àrabs Units,[1] Qatar,[2] Oman,[3] com també en ambients similars al Mar Roig (a Aràbia Saudita,[4] Egipte,[5] Eritrea,[6] i Sudan)[7] al llarg del Gof Pèrsic.[8] També es troba en els manglars de Sud-àfrica.[9] També a Somàlia.[10]
Descripció
[modifica]
A. marina fa de 3 a 8 m d'alt o fins a 14 m en zones tropicals. Creix amb múltiples branques, la seva escorça és llisa i de color gris clar. Les fulles són gruixudes de 5 a 8 cm de llargada. Com les altres espècies del gènere Avicennia té l'arrel aèria les quals permeten que la planta absorbixi oxigen i també permeten ancorar la planta. Les flors són de blanques a daurades de meys d'un centímetre de diàmetre i el fruit conté un gran cotilèdon que envolta la nova tija de la plàntula. la llavor és grossa i carnosa que sovint germina en l'arbre i cau ja com a plàntula. Pot tolerar gran salinitat gràcies al fet que excreta la sal per les fulles.[11]
A.marina és una espècie molt variable amb molts ecotipus. És una planta pionera però no tolera l'ombra. Actualment es reconeixen tres subespècies:
- Avicennia marina subsp. australasica
- Avicennia marina subsp. eucalyptifolia
- Avicennia marina subsp. marina
Referències
[modifica]- ↑ Lieth, Helmut; Al Masoom, A.A.. Towards the rational use of high salinity tolerant plants (en anglès). vol.1. Springer Science & Business Media, 2012, p. 155. ISBN 9401118582.
- ↑ «Mangrove Conservation Programme».
- ↑ «Mangrove_Arabian Wildlife». Arxivat de l'original el 2010-04-17. [Consulta: 26 gener 2015].
- ↑ «KFUPM ePrints».[Enllaç no actiu]
- ↑ «The IUCN Red List of Threatened Species».
- ↑ «Avicennia marina (Forssk.) Vierh._PROTA». Arxivat de l'original el 2013-03-27. [Consulta: 26 gener 2015].
- ↑ «FAO Corporate Document Repository_Sudan».
- ↑ Muhammad Aurang Zeb., Mughal. «Persian Gulf Desert and Semi-desert.» p. 1000–1002. Ipswich MA: Salem Press, 2013.
- ↑ B., van Wyk; P., van Wyk. Field Guide to trees of South Africa. Struik, Cape Town, 1997. ISBN 9781868259229.
- ↑ Spalding, Mark; Kainuma, Mami; Collins, Lorna. World atlas of mangroves. Londres: Earthscan, 2010. ISBN 1849776601.
- ↑ Rippey, Elizabeth; Rowland (Reinette), Barbara. Coastal plants: Perth and the south-west region. 2nd. Perth: UWA Press, 2004. ISBN 1-920694-05-6.
Enllaços externs
[modifica]- Boland, D. J. et al.. Forest Trees of Australia (Fourth edition revised and enlarged). CSIRO Publishing, Collingwood, Victoria, Australia, 1984. ISBN 0-643-05423-5..
- Duke, N.C. «A Systematic Revision of the Mangrove Genus Avicennia (Avicenniaceae) in Australasia». Australian Systematic Botany, 4, 2, 1991, pàg. 299–324. DOI: 10.1071/SB9910299.
