Vés al contingut

Avinguda de Gaudí

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de vial urbàAvinguda de Gaudí

(2007) Modifica el valor a Wikidata
Tipusavinguda Modifica el valor a Wikidata
EpònimAntoni Gaudí i Cornet Modifica el valor a Wikidata

Noms
Avinguda del General Primo de Rivera
Situació
Entitat territorial administrativaSagrada Família (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
IniciTemple Expiatori de la Sagrada Família, confluència entre Marina amb Provença
FiHospital de la Santa Creu i Sant Pau, confluència entre Cartagena i Sant Antoni Maria Claret
Dimensions
Llargària0'7 km
Map
Traçat de la via

L'avinguda de Gaudí és una via urbana de Barcelona, que discorre entre el Temple Expiatori de la Sagrada Família i l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, dos dels principals monuments modernistes de la ciutat.

Història

[modifica]
Imatge presa des de la Sagrada Família el 1927, abans de l'obertura de l'avinguda. Al fons, l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau

L'avinguda de Gaudí fou concebuda originalment pel francès Léon Jaussely en el seu Pla d'Enllaços, aprovat per l'Ajuntament de Barcelona el 1907. A més d'oferir una perfecta visualització frontal de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, aleshores en construcció, s'aproximava en gran manera a una de les visuals proposades per Antoni Gaudí per a la Sagrada Família.

El 1917 es va aprovar el Pla d'Enllaços de Romeu-Porcel que, malgrat desestimar la majoria de les propostes de Jaussely per als entorns del temple, mantenia la creació de l'avinguda. Encara que originalment es va pensar a batejar-la com a Diagonal de San Pablo, quan va ser oberta el 1927, coincidint amb les reformes urbanístiques prèvies a l'Exposició Internacional de 1929, ho va fer amb el nom del General Primo de Rivera, en honor del cap de govern espanyol. El 1931, amb l'arribada de la Segona República, va ser rebatejada com a avinguda de Gaudí. El 1939, després de la Guerra Civil, la dictadura franquista va recuperar el nom de Primo de Rivera; no obstant això, el nom de Gaudí ja havia calat popularment, per la qual cosa, el 1962 va adoptar finalment aquesta denominació de forma oficial.

Convertida amb el pas dels anys en una important via circulatòria, a mitjan de la dècada de 1980, l'Ajuntament de Barcelona va plantejar una reurbanització de l'avinguda per reconvertir-la, essencialment, en un passeig per als vianants. El projecte va ser encarregat a l'arquitecte Màrius Quintana, qui en dissenyà el seu aspecte actual, amb una rambla central. El 22 de setembre de 1985, coincidint amb les Festes de la Mercè, l'alcalde Pasqual Maragall, va inaugurar la remodelada avinguda.

Descripció

[modifica]
El Bon Temps perseguint la Tempesta, escultura d'Apel·les Fenosa

L'avinguda de Gaudí és una de les escasses vies que trenquen la quadrícula del Pla Cerdà. Discorre en diagonal des de la confluència entre els carrers de Marina i de Provença fins a la dels de Cartagena i de Sant Antoni Maria Claret, trecant quatre illes per la meitat i quedant dividida, per tant, en sengles seccions. En el seu extrem inicial permet contemplar la façana del Naixement i l'absis de la Sagrada Família, mentre que el seu extrem final dona a la façana principal de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

Des de la seva remodelació el 1985, és un carrer de vianants. Compta amb una vorera central de 9 m d'ample, delimitada en tots dos costats per un carril de circulació lenta, i voreres laterals de cinc metres. Pensat com un espai de passeig, hi destaquen els bancs, l'arbrat -essencialment els til·lers i els plàtans- i les terrasses de bars i restaurants.[1]

Elements arquitectònics destacats

[modifica]
Un dels fanals modernistes de Pere Falqués a l'avinguda de Gaudí.

En la remodelació de 1985, s'hi can afegir alguns elements arquitectònics destacats. El primer tram es troba parcialment cobert per una marquesina amb bigues d'iroko, fusta procedent del Camerun i Angola. En el quart tram, just a l'extrem enfront de l'Hospital de Sant Pau, hi ha una font, realitzada en pedra sorrenca i acer inoxidable, obra de Màrius Quintana. En l'altre extrem d'aquest mateix tram, hi ha l'escultura El bon temps perseguint la tempesta, obra d'Apel·les Fenosa.

En cada extrem dels tres primers trams de l'avinguda, s'hi ubiquen sis fanals modernistes, dissenyats per Pere Falqués el 1909, amb una base de pedra esculpida per Alfons Juyol i la part superior de ferro forjat per Manuel Ballarín. Eren situats originalment a la plaça del Cinc d'Oros,[2][3][4] d'on van ser retirats el 1957 perquè es considerava que obstruïen el trànsit.[1]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Avenida Gaudí» (en castellà). Barcelona Turisme. Arxivat de l'original el 2014-10-06. [Consulta: 17 novembre 2016].
  2. «L'Eixample i Gràcia donen via lliure a la plaça del Cinc d'Oros». Ajuntament de Barcelona. Arxivat de l'original el 2016-11-18. [Consulta: 17 novembre 2016].
  3. «La ponència de nomenclàtor aprova el canvi de nom de la plaça de Joan Carles I». BTV, 14-04-2016 [Consulta: 17 novembre 2016].
  4. «Piden a Ada Colau las placas que retirará de la Plaza Juan Carlos I» (en castellà). Monarquía confidencial, 02-10-2016 [Consulta: 20 octubre 2016].