Avishai Margalit
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 22 març 1939  (85 anys)Afula (Israel) | ||
| Formació | Universitat Hebrea de Jerusalem Queen's College | ||
| Director de tesi | Jehoshua Bar-Hillel | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | assagista, filòsof, activista | ||
| Ocupador | Universitat de Princeton Universitat Lliure de Berlín Universitat d'Oxford Universitat Harvard Universitat Hebrea de Jerusalem | ||
| Membre de | |||
| Obra | |||
| Estudiant doctoral | Tamar Sovran | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Edna Ullmann-Margalit (–2010), mort del cònjuge | ||
| Premis | |||
| |||
 | |||
Avishai Margalit (Jerusalem, Israel, 1939) és un filòsof israelià, catedràtic de l'Institut d'Estudis Avançats de la Universitat de Princeton i catedràtic emèrit de Filosofia de la Universitat Hebrea de Jerusalem. És un dels pensadors contemporanis més destacats per les seves reflexions sobre la condició humana, els fonaments morals del nostre temps i els problemes que enfronten les societats occidentals. El terreny de les seves investigacions és la filosofia social i política, la filosofia de la religió i la cultura, i les implicacions filosòfiques de la psicologia social i cognitiva. És també un reputat observador del conflicte entre Israel i Palestina, i de la relació entre l'islam i l'Occident.
Ha escrit nombrosos llibres, entre els quals Idolatry (amb Moshe Halbertal, Harvard University Press, 1992), The Decent Society (Harvard University Press, 1996), The Ethics of Memory (Harvard University Press, 2002), Occidentalism: The West in the Eyes of Its Enemies (amb Ian Buruma, The Penguin Press, 2004) i, més recentment, On Compromise and Rotten Compromises (Princeton, 2009). Ha rebut diversos premis i distincions, entre els quals l'Spinoza Lens Prize (2001) i el premi Israel de Filosofia (2010).[1]
En català se n'han publicat els assaigs Sectarisme (Fundació Jaume Casademont, Girona, 2010) i De la traïció (Arcàdia Editorial, Barcelona, 2017).
Referències
[modifica]- ↑ «Avishai Margalit». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 10 abril 2016].