Bai Mao Nü (pel·lícula)
白毛女  | |
|---|---|
 Estàtua que representa a la protagonista de la pel·lícula, al Museu del cinema de Changchun. | |
| Fitxa | |
| Direcció | Bin Wang i Shui Hua |
| Protagonistes | |
| Guió | Shui Hua |
| Música | Ma Ke (en)  |
| Productora | Estudi de cinema de Changchun |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | República Popular de la Xina |
| Estrena | 11 març 1951 |
| Durada | 111 min |
| Idioma original | mandarí |
| Color | en blanc i negre |
| Descripció | |
| Gènere | drama i cinema musical |
| Premis i nominacions | |
| Premis | |
     
| |
La xica dels cabells blancs (xinès simplificat: 白毛女, pinyin: Bái Máo Nǚ) és una pel·lícula xinesa del 1951, dirigida per Wang Bin i Shui Hua.[1] La pel·lícula és considerada una obra mestra del Realisme socialista,[2] i va ser realitzada a l'estudi de cinema de Changchun,[3] sent una de les primeres produccions de cinema realitzades després de la fundació de la República Popular de la Xina.[1] Es va estrenar l'11 de març del 1951.[4]
És una adaptació de l'obra de teatre cantat tradicional La xica dels cabells blancs, creada el 1945 per Yan Jinxuan, fortament influïda per les Converses del Fòrum de Yan'an.[1] És una pel·lícula que fuig de l'ambientació urbana de l'edat daurada del cine xinés,[1] i utilitza cançons folklòriques en els moments àlgids de la trama.[1]
Tot i l'evident influència de la ideologia comunista i les tesis del Fòrum de Yan'an, la pel·lícula seria prohibida durant la revolució cultural, en jutjar-se que la trama no era suficientment realista, i que el pes del romanticisme en la història anava en detriment de la lluita de les classes.[5] Irònicament, la versió per a teatre cantat tradicional seria una de les huit obres que es podien representar al país en aquell precís moment.[5] Juntament amb Dang de Nü'er, va ser una de les tres pel·lícules xineses doblades al bambara el 1964.[6]
Trama
[modifica]Durant la segona guerra sinojaponesa, la jove Xi'er és esclavitzada pel tirà Huang Shiren, proper a l'invasor japonés. Però Xi'er s'escapa a la muntanya, on les dures condicions de vida fan que el seu cabell es torne blanc. Creient-la morta, el seu promès Wang s'allista a l'exèrcit roig. Finalment els dos enamorats es retroben i l'exèrcit allibera al poble de l'ocupació japonesa. Finalment, Xi'er recuperarà el color negre dels seus cabells en casar-se amb el seu promés.[7][8]
En la versió cinematogràfica, l'heroïna és venuda pel seu pare al terratinent, és violada i pareix un xiquet que mor a la muntanya,[2][9] escenes que no es troben a l'òpera revolucionària, on el pare és assassinat pels subalterns de Huang Shiren, que segresta la jove com a pagament.[10]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Planas, Ricard. Historia del cine chino. Editorial Almuzara. ISBN 978-84-17954-02-4.
- ↑ 2,0 2,1 Bai, Di «Feminism in Revolutionary Model Ballets The White-Haired Girl and The Red Detachment of Women». .
- ↑ Ho, W. Screening Post-1989 China: Critical Analysis of Chinese Film and Television (en anglès). Springer, 2015-05-20. ISBN 978-1-137-51470-7.
- ↑ «Following CPC footprints: Changchun Film Studio». CGTN, 26-06-2021. [Consulta: 6 novembre 2021].
- ↑ 5,0 5,1 «Bai mao nu (La fille aux cheveux blancs) Wang Bin / Shui Hua (1951, Chine)». Arxivat de l'original el 2018-06-10. [Consulta: 5 novembre 2021].
- ↑ Jin, Haina «Introduction: The translation and dissemination of Chinese cinemas». Journal of Chinese Cinemas, 12, 3, 02-09-2018, pàg. 197–202. DOI: 10.1080/17508061.2018.1522805. ISSN: 1750-8061.
- ↑ Amélie Bertrand La Fille aux cheveux blancs – Ballet de Shanghai
- ↑ La fille aux cheveux blancs, de l'opéra au film 30 mars 2016
- ↑ «L'amour à travers le monde». Arxivat de l'original el 2017-12-01. [Consulta: 10 novembre 2019].
- ↑ Brigitte Duzan Shui Hua