Bèstia de Gavaldà
  | |
| Tipus | personatge llegendari animal individual personatge que pot ser o no de ficció |
|---|---|
La bèstia de Gavaldà (en francès la Bête du Gévaudan) hauria estat un misteriós animal a qui es van atribuir, entre el 30 de juny de 1764 i el 19 de juny de 1767, desenes d'atacs mortals contra persones (entre 88 i 124), principalment a la regió occitana de Gavaldà.
Tot i que en aquella època es calcula que a França hi havia uns 20.000 llops, i que atacs d'aquest tipus no eren rars, el fenomen de Gavaldà va obtenir ràpidament un ressò excepcional. Per atrapar la "bèstia" es van arribar a mobilitzar tropes reials, i la natura d'aquesta va donar lloc a tota mena d'especulacions: llop gegantí, animal exòtic tipus hiena,[1] home llop, un foll assassí en sèrie[2] o fins i tot un complot sàdic ordit per diverses persones;[3] els seus atacs es van atribuir tant a un càstig diví[4] com al fet que seria un animal domat expressament per a matar.[5] En tot cas, el drama va resultar molt oportú per a la premsa, que des de la fi de la Guerra dels Set Anys patia d'una manca de vendes; així, el Courrier d'Avignon local, seguit per La Gazette de France d'àmbit estatal, van seguir l'afer convertint-lo en un veritable fulletó ràpidament adoptat per altres publicacions europees.[6]
Entre el 1764 i el 1767 es van matar dos animals considerats la "bèstia".[7] El primer va ser un gran llop, abatut el setembre de 1765 per l'arcabusser François Antoine al territori de l'abadia reial des Chazes. A partir d'aquesta data, els diaris i els tribunals va deixar d'interessar-se pel monstre, tot i que se li van seguir atribuint morts posteriorment. El segon animal va ser caçat el 19 de juny de 1767 per Jean Chastel, un habitant de La Besseyre-Saint-Mary. Segons la tradició, l'animal mort per Chastel, una mena de gos llop, era l'autèntica bèstia de Gavaldà, ja que a partir d'aleshores no se li va atribuir cap més mort.
La llegenda
[modifica].svg)
La regió on la bèstia fa fer estralls s'ha anat apropiant a poc a poc de la llegenda, veient aparèixer museus, estàtues i senders que hi fan referència:
- A Saint-Privat-d'Allier s'hi troba una estàtua.
- A Saug, també hi ha una estàtua de fusta així com al Museu de la Bête du Gévaudan, que restitueix, amb personatges de guix i efectes sonors, l'ambient de terror que va prevaldre al territori entre 1764 i 1767.[8]
- A Auvers, hi ha una altra estàtua que representa el combat d'una de les víctimes, Marie Jeanne Vallet, contra la bèstia.[9]
- Jean Chastel, el vencedor de la bèstia, té una estela a La Besseyre-Saint-Mary, el seu poble natal.
- A Maruèjols també hi ha una estàtua, tot i que la bèstia no es va acostar mai a aquesta població.
- El 2010, la comuna de Lo Malasiu va inaugurar igualment una estàtua representant la lluita d'una dona del poble contra la bèstia.[10]
A més d'això, existeix el Parc dels llops del Galvadà, on hi ha documents relatius a la llegenda, i moltes empreses i clubs esportius del Losera i l'Alt Loira fan servir la bèstia de Galvadà com a emblema.
A part d'una extensa bibliografia, aquesta història també ha estat l'objecte de diverses adaptacions cinematogràfiques (en destaca Le pacte des loups), teatrals i de molts documentals.
Referències
[modifica]- ↑ Marie-Pascale Vincent, Les Grandes Affaires Criminelles de la Lozère, p. 65
- ↑ Dr Puech, Qu'était la Bête du Gévaudan ?, 1910
- ↑ Michel Louis, La Bête du gévaudan, l'innocence des loups, 1992.
- ↑ Abbé Pierre Pourcher, Histoire de la bête du Gévaudan, véritable fléau de Dieu, edició pròpia, 1889
- ↑ Abel Chevalley, La Bête du Gévaudan, 1936.
- ↑ Jean-Marc Moriceau. Fayard. Histoire du méchant loup, 3000 attaques sur l'homme en France XVe - XXe siècle, 2007, p. 124.
- ↑ Michel Louis, La Bête du Gévaudan ou l'innocence des loups
- ↑ Midi Libre Lozère del 5 d'agost 2009, (francès) Le musée de la Bête fête ses 10 ans Arxivat 2009-08-09 a Wayback Machine.
- ↑ Éric Mazel, Pierre-Yves Garcin, La Bête du Gévaudan à travers 250 ans d'images, p. 132.
- ↑ (francès) Midi Libre Lozère, 5 août 2010[Enllaç no actiu]
