Vés al contingut

Béla Szabados

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaBéla Szabados
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(hu) Szabados Béla Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(hu) Szvoboda Béla Antal Modifica el valor a Wikidata
3 juny 1867 Modifica el valor a Wikidata
Pest (Hongria) Modifica el valor a Wikidata
Mort15 setembre 1936 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Budapest (Hongria) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri del carrer Fiumei, 34/1-1-8 Modifica el valor a Wikidata
FormacióAcadèmia de Música Franz Liszt (–1885) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMúsica i educació musical Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócompositor, pedagog musical Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
AlumnesMagda Rigó Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsBéla Szabados Modifica el valor a Wikidata
GermansKároly Szabados Modifica el valor a Wikidata
Lieder.net: 18108 Modifica el valor a Wikidata

Béla Szabados, nascut i utilitzat fins al 1891 com a Antal Szvoboda (Pest (Hogria), 3 de juny, 1867[1] – Kőbánya (barri de Budapest), 15 de setembre, 1936)[2] fou un compositor, professor a la Reial Acadèmia Hongaresa de Música, germà petit de Kádos Szaba, l'escultor Béla Szabados (1894–1970) fou el seu pare.

Biografia

[modifica]

Fill de Lukács Szvoboda, comerciant de làpides, escultor i Lilla Szoboszlay. Va rebre la seva primera educació musical del seu pare, que ell mateix era un músic exhaustiu, i el seu germà gran, Károly (autor del ballet Vióra) el va introduir a tocar el piano. El seu talent musical es va desenvolupar aviat i el 1881 es va matricular a la Reial Acadèmia Hongaresa de Música, on va estudiar durant quatre anys sota la direcció dels professors Róbert Volkmann, Gyula Erkel, Sándor Nikolits, Kornél Ábrányi i János Koessler. Ja com a estudiant acadèmic, va cridar l'atenció de la direcció amb la seva obertura "Tragédia" i una simfonia més gran. A principis de la dècada de 1890, va escriure música agradable per al text d'opereta de Jenő Rákosi Four Kings and The First and Second, amb la qual va demostrar una forta vocació en aquest camp. El 1889, la seva peça va guanyar el premi del concurs de quartets masculins per al concurs nacional de cançons de Szeged. El 1895, l'òpera còmica en un acte d'Alszik "L'àvia dorm" es va representar a l'Òpera hongaresa. I el 1896, va obtenir l'aprovació total amb la seva opereta Rika al Népszínház de Budapest. També va escriure una sèrie de cançons, quartets de corda i nadales. Des de 1888 va ensenyar a l'Acadèmia de Belles Arts, després de 1893 a 1933 a l'Acadèmia de Música. El 1927, va ser nomenat director general de la Música Nacional. La seva mort va ser causada per una degeneració del miocardi i una insuficiència cardíaca. La seva dona era Irén Balczár.[3]

Les seves obres més importants

[modifica]
  • Quartet de corda, òperes (Alszik a nagynéni, 1895; Mária, a text de Géza Moravcsik amb Árpád Szendy, 1905; Fanny 1927)
  • Cançons de teatre (Szép Ilonka, 1906, etc.)
  • Operetes (Quatre Reis, 1890; Tres Kázmér, 1894; Rika, 1895; Miss Kukta, 1897, etc.)
  • Llegenda musical (The Fool, 1898, més tard cançó popular, 1911)
  • Acompanyament escènic, cors masculins, Magyar Hiszekegy (1921)

Els seus llibres de text

[modifica]
  • Manual de la Facultat (Budapest, 1910)
  • Solfege (Budapest, 1921)

Premis i reconeixements

[modifica]
  • Corona de Corvin (1930)

Fonts

[modifica]
  • József Bokor (ed.). Szabados, El gran lèxic de Pal·les. Arcanum: FolioNET (1893–1897, 1998). ISBN 963 85923 2 X
  • Lexic biogràfic hongarès I–IV. Editor principal. Àgnes la Panificadora. Budapest: Acadèmic. 1967–1994.[4]
  • Lèxic de l'art teatral hongarès. Editor principal. György Székely. Budapest: Acadèmic. 1994. ISBN 963-05-6635-4[5]

Referències

[modifica]
  1. ↑ La seva inscripció de naixement es troba al registre de baptisme de la parròquia reformada de Kálvin tér a Pest. 125/1867. sota compte corrent . (Consulta: 6 d'agost de 2020)
  2. ↑ La seva mort està registrada a Bp. Districte X. tanatori estatal aqv. 872/1936. sota compte corrent.
  3. ↑ Obituari de Béláné Szabados, Irén Belczár (1910). (Consulta: 1 de maig de 2023)
  4. ↑ Születési bejegyzése a pesti Kálvin téri református egyházközség keresztelési akv. 125/1867. folyószáma alatt. (Hozzáférés: 2020. augusztus 6.)
  5. ↑ Halálesete bejegyezve a Bp. X. ker. állami halotti akv. 872/1936. folyószáma alatt.

Bibliografia

[modifica]
  • Brockhaus Riemann lèxic musical I–III. Ed. Carl Dahlhaus, Hans Heinrich Eggebrecht. Budapest: Editorial Musical. 1983–1985. ISBN 963-330-540-3
  • Qui és qui? Diccionari de contemporanis. Budapest, Beta Literary Co., 1937.
  • Diccionari de l'última època hongaresa. El llibre de la resurrecció hongaresa 1919-1930. Ed. Kerkápoly M. Emil., Európa Nyomda, Budapest, 1930.
  • El llibre de la música hongaresa. Ed. Imre Molnár. Budapest, Ödön Havas, 1936.
  • Lèxic magiar I–XIX Editor principal. László Bárány et al. Budapest: Acadèmic; (sense lloc): Magyar Nagylexikon. 1993–2004. ISBN 963-05-6611-7
  • Lèxic del teatre hongarès: l'enciclopèdia del teatre i la literatura dramàtica hongaresa. Ed. Aladar Schöpflin. I–IV volum. Budapest: Associació Nacional d'Actors i Institut de Pensions. 1929–1931.
  • Nou lèxic de Réva I–XIX. Editor principal. El company István Tarsoly. Szekszárd: Babits. 1996–2008. ISBN 963-901-594-6
  • Nou lèxic biogràfic hongarès I–VI. Editor principal. László Markó. Budapest: Club del Llibre d'Hongria; (sense lloc): Helikon. 2001–2007. ISBN 963-547-414-8
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Béla_Szabados&oldid=34295774»