Vés al contingut

B. P. Schulberg

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaB. P. Schulberg

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 gener 1892 Modifica el valor a Wikidata
Bridgeport (Connecticut) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 febrer 1957 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
Key Biscayne (Florida) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióproductor de cinema, guionista Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeAdeline Schulberg (1913–1933) Modifica el valor a Wikidata
FillsBudd Schulberg, Sonya Schulberg O'Sullivan, Stuart Schulberg Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0775976 Allmovie: p110402 IBDB: 21240 TMDB.org: 977828
Find a Grave: 17683795 Modifica el valor a Wikidata

B.P. Schulberg, nascut Percival Schulberg, (Bridgeport, 19 de gener de 1892 - Key Biscayne, 25 de febrer de 1957) va ser un productor i executiu d'estudis de cinema estatunidenc.

Biografia

[modifica]

Nascut Percival Schulberg va prendre el nom de Benjamin del nen que tenia davant quan es va inscriure a l'escola per evitar la burla del seu nom.

Schulberg va quedar impressionat amb les pel·lícules d' Edwin S. Porter i va aconseguir una feina amb el famós director com a guionista.[1] Es va convertir en gestor de publicitat a Famous Players–Lasky, però en la lluita pel poder al voltant de la formació de la United Artists va acabar en el bàndol perdedor i va perdre la feina.[1] Més tard, el públic es va assabentar que era idea de Schulberg reunir els "Big-4" abans que fossin fundats.[2] Va ser un dels membres fundadors de l' Associated Motion Picture Advertisers .[3]

El 1919, als 27 anys, va fundar Preferred Pictures i la va construir al voltant de l'actriu Katherine MacDonald. El 1923, el seu vell company d'escola i soci Jack Bachman el va convèncer d'oferir a una estrella de Nova York, Clara Bow, de 18 anys, un contracte de prova de tres mesos.[4] Als pocs dies de la seva arribada, va passar a formar part de l'estoc permanent de l'estudi.[5]

El 21 d'octubre de 1925, Preferred Pictures de Schulberg es va declarar en fallida, amb deutes de 820.774 dòlars i actius de només 1.420 dòlars a causa de la seva addicció al joc.[6] Tres dies després es va anunciar que Schulberg s'uniria amb Adolph Zukor i es va convertir en productor associat de la Paramount Pictures, portant allí la seva organització, és a dir, Clara Bow.[7]

Com a cap de producció de Paramount, Schulberg va produir èxits protagonitzats per Bow com It i Wings, que van guanyar el primer premi de l'Acadèmia a la millor pel·lícula a la primera cerimònia de lliurament de premis el 1929 .

Schulberg va utilitzar la seva formació en publicitat per crear algunes de les frases i eslògans més coneguts del cinema. Va batejar a Mary Pickford com "America's Sweetheart" ((l'amor d'Amèrica) i va proposar els eslògans "Famous Players in Famous Plays" i "If it's a Paramount Picture, it's the best show in town".[8] Durant el seu temps a Paramount, també va ajudar a llançar les carreres de Cary Grant, Ernst Lubitsch, Emil Jannings, Maurice Chevalier, Marlene Dietrich i Shirley Temple.

En una època en què la indústria cinematogràfica estava plena d'executius d'estudis conservadors, B.P. Schulberg era un liberal del "New Deal", descrit per la revista Moving Pictures com "un liberal polític al món reaccionari de Mayer i Hearst ".

El 1931, la estrella de Paramount, Clara Bow, va abandonar l'estudi i, al cap d'un any, Schulberg va tornar a la producció de pel·lícules independents.[9] El 1937, Paramount va deixar de distribuir les seves pel·lícules i va romandre fora del negoci fins al 1940 quan va començar a produir per a Columbia Pictures . Va produir sis pel·lícules per a Columbia en tres anys.

L'any 1950, després de sentir-se oblidat i poc valorat per Hollywood, va oferir sense èxit els seus serveis als diaris comercials del cinema.[10] Va patir un ictus el mateix any i es va jubilar definitivament. Schulberg va morir a casa seva a Key Biscayne, el 25 de febrer de 1957. El seu fill Budd va declarar el 1981: "El vaig donar suport completament durant els últims cinc anys de la seva vida".[9]

Per la seva contribució a la indústria del cinema, B.P. Schulberg té una estrella al Passeig de la Fama de Hollywood al 1500 Vine Street. L'"Edifici de producció" dels estudis Paramount va ser rebatejat com a "Edifici Schulberg" en el seu honor.

El 1913, es va casar amb Adeline Jaffe, que també era jueva [11] i que havia fundat una agència de talent presa pel seu germà, el productor/agent de talent Sam Jaffe . Es van convertir en els pares del reconegut novel·lista i guionista, Budd Schulberg, del productor Stuart Schulberg i de l'escriptora Sonya Schulberg O'Sullivan. Es van divorciar el 1933.[11]

Filmografia parcial

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 Moving Pictures, Budd Schulberg, p.100, 1981, Allison & Busby, London UK, ISBN 0-7490-0127-5
  2. ↑ Jobes, Gertrude. Motion Picture Empire. Connecticut: Archon Books, 1966, p. 228. 
  3. ↑ , 05-08-1916 [Consulta: 10 agost 2012].
  4. ↑ "My life, by Clara Bow". Told to and edited by Adela Rogers St. Johns. Published by Photoplay Magazine in February, March and April 1928
  5. ↑ Morning Avalanche, August 5, 1923
  6. ↑ New York Times, October 22, 1925
  7. ↑ Associated Press news-wire, October 24, 1925
  8. ↑ Beck, Nicholas. Budd Schulberg: A Bio-Bibliography. Maryland: The Scarecrow Press, 2001, p. 2. ISBN 0810840359. 
  9. ↑ 9,0 9,1 The Post, October 2, 1981
  10. ↑ Indiana Evening Gazette, p6, January 21, 1950
  11. ↑ 11,0 11,1 Jewish Women's Archive: "Adeline Schulberg - 1895 – 1977" by Mik Moore retrieved August 30, 2015
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=B._P._Schulberg&oldid=33994701»