Vés al contingut

BP del Bover

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: BP Bootis)
Infotaula objecte astronòmicBP del Bover
Tipusestel Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)A0VpSiCr[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióBover Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra92,542 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Diàmetre3.510.000 km[3] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)5,482 (banda V)[4] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi10,8059 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)29,308 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−66,214 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar68,7 km/s[5] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial−16,1 km/s[6] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)15h 42m 50.7608s[2] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)52° 21' 39.2444''[2] Modifica el valor a Wikidata
Edat estimada170 milions d'anys Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

BP del Bover' (BP Bootis) és un estel variable a la constel·lació del Bover, situat molt prop del límit amb constel·lació del Dragó, Draco.[7] Catalogada com a variable Alpha² Canum Venaticorum —la representant del qual més brillant és Alioth (ε Ursae Majoris)—, la seva magnitud aparent màxima és +5,34, fluctuant la seva lluentor 0,02 magnituds al llarg d'un període de 1,3049 dies.[8] S'hi troba a 313 anys llum de distància del sistema solar.

BP del Bover és un estel blanc-blavenc de tipus espectral B9p, el qual, amb una edat de gairebé 120 milions d'anys, amb prou feines ha recorregut una tercera part de la seva vida com a estel de la seqüència principal.[7][9] És un estel químicament peculiar —concretament un estel Bp—, que presenta sobreabundància de silici i crom. Exemples d'estels Bp són β Hydrae, HK Canis Majoris i NN Apodis. Igual que aquests estels, BP Bootis posseeix un intens camp magnètic; el seu camp magnètic efectiu <Be> aconsegueix els 100 G.[10]

La temperatura efectiva de BP del Bover és de 9.800 K, si bé un altre estudi eleva significativament aquesta xifra fins als 12.000 K. Giravolta sobre si mateixa amb una velocitat de rotació projectada de 75 km/s.[10][9][11]Llueix amb una lluminositat 102 vegades major que la del Sol i és 3 vegades més massiva que aquest.[9]

Referències

[modifica]
  1. «The Relation between Rotational Velocities and Spectral Peculiarities among A-Type Stars». The Astrophysical Journal Supplement Series, 7-1995, pàg. 135–172. DOI: 10.1086/192182.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
  3. Oleg Kochukhov «Interferometry of chemically peculiar stars: theoretical predictions versus modern observing facilities» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 2, 23-07-2014, pàg. 1629–1642. DOI: 10.1093/MNRAS/STU1259.
  4. Ulrich Bastian «catàleg Tycho-2». Astronomy and Astrophysics, 3-2000, pàg. L27-L30.
  5. «A volume-limited survey of mCP stars within 100 pc - I. Fundamental parameters and chemical abundances» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 2, 15-11-2018, pàg. 2300-2324. DOI: 10.1093/MNRAS/STY3105.
  6. «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, 11-2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
  7. 7,0 7,1 «V* BP Boo - Variable Star of alpha2 CVn type» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 23 gener 2021].
  8. «BP Boo» (en anglès). VizieR - Catàleg General d'Estrelles Variables. [Consulta: 23 gener 2021].
  9. 9,0 9,1 9,2 Kochukhov, O.; Bagnulo, S. «Evolutionary state of magnetic chemically peculiar stars». Astronomy and Astrophysics, 450, 2, 2006. pp. 763-775.
  10. 10,0 10,1 Glagolevskij, Yu. V. «Magnetic-field dependence of chemical anomalies in CP stars». Astrophysical Bulletin, 62, 3, 2007. pp. 244-256.
  11. Royer, F.; Grenier, S.; Baylac, M.-O.; Gómez, A. E.; Zorec, J. «Rotational velocities of A-type stars in the northern hemisphere. II. Measurement of v sin i». Astronomy and Astrophysics, 393, 2002. pp. 897-911.