B Corporation
No s'ha de confondre amb Societat de Benefici i Interès Comú o Benefit Corporation. |
La certificació B Corporation, també coneguda com B Lab o B Corp, de rendiment social i ambiental és una certificació privada per a empreses mercantils, diferent i independent de les diferents formes jurídiques legals que han anat apareixent en alguns estats (per exemple Benefit Corporation a EUA, Società Benefit a Itàlia o Community interest Companies a Regne Unit). La certificació B Corp l’atorga B Lab, una organització sense ànim de lucre amb oficines als Estats Units, Europa, Canadà, Austràlia i Nova Zelanda, i una associació a Amèrica Llatina amb Sistema B. Per obtenir i mantenir la certificació, les empreses han de rebre una puntuació mínima a partir d'una avaluació del rendiment social i ambiental, integrar els compromisos de B Corp amb els grups d'interès en els documents oficials de l'empresa i pagar una quota anual basada en les vendes anuals.[1] Les empreses s'han de tornar a certificar cada tres anys per conservar la condició d'empresa B Corporation.
El setembre de 2021 hi havia més de 4.000 empreses B certificades en 153 sectors de 77 països.[2]
Propòsit
[modifica]La certificació de B Corp és una norma d'empresa de tercera part que requereix que les empreses compleixin els estàndards de sostenibilitat social i rendiment ambiental, compleixin els estàndards de retiment de comptes i siguin transparents al públic segons la puntuació que rebin en l'avaluació. La certificació B Corp s’aplica empreses de qualsevol sector i àmbit.
Un problema a l’hora de decidir ser una empresa certificada B Corp serien els costos administratius i legals a què s’enfrontarà una empresa en canviar el seu model de negoci d’acord amb els requisits de B Labs.[3]
A efectes estrictament legals, a Massachusetts, Delaware, i als altres estats dels EUA que reconeixen la certificació B Corporation, o Itàlia fora, no aporta cap privilegi legal al seu accionariat, grups d'interès ni al seu personal. Tanmateix, la certificació aporta a l'empresa multitud d’eines de gestió de marca.[4]
La certificació B Corp no comporta obligacions legals diferents a les empreses mercantils, més enllà de la necessària estructuració i adaptació del model de negoci que estableixen els requisits de B Labs.[4] Finalment, algunes empreses mercantils solen adoptar el certificat B Corporation per obtenir bona imatge.[5]
Avantatges
[modifica]- De la mateixa manera que altres agrupacions empresarials, les empreses certificades B Corp i el seu personal tenen accés a una sèrie de descomptes i avantatges d’entitats externes i altres membres.[6]
- Beneficis en els préstecs per estudis cursats.[7][8][9]
- Una eina de gestió de marca.
- Cap responsabilitat legal addicional.
Desavantatges
[modifica]- La certificació B Corp no té d'entrada cap estatus legal.[5]
- Per obtenir i mantenir la certificació B Corporation, B Lab cobra una quota anual en funció dels ingressos generats per les respectives empreses.[10][11]
Distinció de la benefit corporation
[modifica]- La benefit corporation és un estatut legal conferit per la legislació dels Estats dels EUA; la certificació B Corp és emesa per una organització sense ànim de lucre i no té cap marc legislatiu.[12]
- La certificació B Corp no es necessària per obtenir o constituir una benefit corporation.[12]
- La legislació per a l'aprovació d'aquesta forma jurídica empresarial s'ha aprovat a 35 estats dels EUA, Itàlia, França, Regne Unit, Espanya i diversos països llatinoamericans, mentre que la certificació B Corporation és emesa de manera privada per una organització dirigida principalment per persones provinents del sector empresarial.[13]
Procés de certificació
[modifica]L'empresa ha d’adaptar la seva estructura jurídica corporativa als requisits de B Lab per poder optar al procés de certificació.
Avaluació en línia
[modifica]Per obtenir la certificació B Corporation, una empresa realitza primer una avaluació en línia. Les empreses que obtinguin una puntuació mínima de 80 sobre 200 punts se sotmeten a un procés de revisió de la valoració, essencialment una trucada telefònica que verifica la informació aportada per a la seva valoració. Les empreses han de proporcionar documentació justificativa abans de ser certificades.
L'avaluació cobreix totes els àmbits d'activitat de l'empresa i en mesura l'impacte positiu en les àrees de governança, personal, comunitat, medi ambient, així com el producte o servei que proporciona l'empresa.[14] Els aspectes del model de negoci socialment i mediambientalment enfocats s’acumulen en la seva àrea d’impacte principal (governança, treballadors, comunitat o entorn).[15] Depenent del sector d’una empresa, la ubicació geogràfica i el nombre de persones en plantilla, l’avaluació en línia pondera les categories de preguntes per adaptar-ne la rellevància. Per exemple, les empreses amb més personal tindran una ponderació més elevada en la categoria de treballadors i les empreses de fabricació tindran una ponderació més forta en la categoria de medi ambient.
Per mantenir la credibilitat, l'estàndard de certificació B Corporation funciona sota principis independents, complets, comparables, dinàmics i transparents.[16] B Lab té establert un consell assessor d’estàndards que pot prendre decisions de forma independent amb o sense el suport de B Lab.[15] Al maig de 2014, 28 dels 30 membres hi figuraven per la seva afiliació empresarial.[17] El consell assessor recomana millores a l'avaluació de B Corp cada dos anys. Hi ha un període de consulta pública de 30 dies abans de publicar una nova versió de l'avaluació de B Corporation.[15]
L’avaluació de B Corp es revisa periòdicament, publicant-se noves versions i millores.[18]
Requisits legals
[modifica]La certificació també requereix que les empreses integrin els seus compromisos amb els grups d'interès en els documents oficials de l'empresa. La via per a les empreses que realitzin la modificació legal per certificar dependrà de l'estat en què estiguin registrades. Per al cas dels EUA, alguns estats coneguts com a estats de "circumscripció" permetran aquest canvi en els estatuts, altres estats, coneguts com a "estats de no circumscripció", no ho faran; i molts estats tenen ara l’opció d’adoptar la forma jurídica anomenada Benefit Corporation o Public-Benefit Corporation (PBC), que també compleix els requisits de B Lab per obtenir la certificació de B Corp.[19] També hi ha noves fórmules jurídiques en altres estats:
- Benefit Corporation a EUA
- Società Benefit a Itàlia
- Entreprise à mission a França
- Community interest Company a Regne Unit
- Societat de Benefici i Interès Comú (SBIC) a Espanya[20]
Més enllà de la forma jurídica, altres empreses mercantils simplement fan una modificació dels estatuts o documents oficials de la companyia. Això inclou:
- L'establiment d'una redacció clara per "considerar els interessos de les parts interessades" en els estatuts de la societat.[19]* Definir els "grups d'interès" com a empleats, comunitat, entorn, proveïdors, clients i accionistes.[19] [21]
- No prioritzar algun dels grups d'interès per sobre d'altres.[22]
- Permetre que els valors de l'empresa pervisquin sota qualsevol possible nova estructura de gestió, inversió o propietat futures.[19][23]
Tanmateix, la certificació B Corp permet que els estatuts de l'empresa no siguin públics.
Requisits de verificació i transparència
[modifica]En completar l’avaluació, les empreses han de complir alguns requisits de transparència i verificació d’antecedents per convertir-se en empreses certificades B Corporation. Aquests requisits són: una revisió en profunditat del registre públic de les empreses, empleats, productes i altres temes relacionats, així com visites d'inspecció in situ aleatòries.[24]
- Ben & Jerry's (Alimentació | Cardedeu)
- Danone Iberia (Alimentació | Barcelona)
- Ferrer (Farmacèutica | Barcelona)
- Heura Foods (Alimentació ecològica | Barcelona)
- Holaluz (Energia | Barcelona)
- Imagin (Banca | Barcelona)
- Isdin (Farmacèutica | Barcelona)
- Manremyc (Alimentació probiòtica | Badalona)
- Nespresso (Alimentació i begudes | Barcelona)
- Patagonia (Roba | Barcelona)
- Rituals (Cosmètica | Barcelona)
- Teterum (Alimentació i begudes | Barcelona)
- Veritas (Supermercats | Barcelona)
- Visualfy (Electrònica | Benissanó, València)
Crítica
[modifica]B Corp ha estat criticat per emmarcar l’acreditació com a substitut del bon govern propi.[26] Algunes B Corps han tingut problemes i controvèrsies, cosa que ha portat a molta gent a qüestionar-se'n el seu valor. El 2021, BrewDog, una B Corp completament certificada, va ser acusada per antics treballadors de tenir una "cultura podrida".[27]
B Corporation també ha estat criticada per no ser la "força per al canvi radical" necessària per fer front als problemes urgents del món.[28]
Adopció internacional
[modifica]El setembre de 2021 hi havia més de 4.000 empreses certificades B Corp en 153 sectors de 77 països, inclosos Canadà, Austràlia, Sud-àfrica o Afganistan.[2] La comunitat més activa fora dels Estats Units és Sistema B a Llatinoamèrica.[29] Des del 2012, Sistema B ha estat l'adaptació del moviment B Corporations a Amèrica Llatina, en especial a l'Argentina, el Brasil, Xile, l'Uruguai i Colòmbia.[30] Aquesta organització sense ànim de lucre, associada amb B Labs, adapta les mètriques de certificació i avaluació originals i les modifica al context de cada país.
B Lab també ajuda Sistema B a incorporar els principis als sistemes legals locals per la creació de formes jurídiques específiques, com les Benefit Corporations estatunidenques, la Società Benefit (SB) italiana o les Societats de Benefici i Interès Comú (SBIC) a Espanya.[31][20][32]
Referències
[modifica]- ↑ «Certification | Certified B Corporation». bcorporation.net. Arxivat de l'original el 2021-02-05. [Consulta: 31 agost 2020].
- ↑ 2,0 2,1 «Pàgina web principal 'B Corporation'» (en anglès). B Lab. Arxivat de l'original el 17-09-2021. [Consulta: 19 setembre 2021].
- ↑ Gerner-Beuerle, Carsten; Schillig, Michael. Legal and Theoretical Foundations of the Business Corporation. Oxford University Press, 2019-04-29, p. 3–84. DOI 10.1093/oso/9780199572205.003.0001. ISBN 978-0-19-957220-5.
- ↑ 4,0 4,1 «Benefit Corporations Have Arrived in Massachusetts». bostonbar.org. [Consulta: 13 abril 2020].
- ↑ 5,0 5,1 «Benefit Corporations & Certified B Corps | Benefit Corporation». benefitcorp.net. Arxivat de l'original el 2020-05-11. [Consulta: 13 abril 2020].
- ↑ «Save Money and Access Services». B Lab. Arxivat de l'original el 29 d’octubre 2013. [Consulta: 11 setembre 2013].
- ↑ «Loan Assistance Program — Overview». Columbia Business School, 21-11-2012. [Consulta: 8 gener 2014].
- ↑ «Loan Assistance Program – Detailed Summary». New York University Stern School of Business. [Consulta: 8 gener 2014].
- ↑ «Loan Forgiveness Program». Yale School of Management, 31-05-2013. [Consulta: 8 gener 2014].
- ↑ Ginsburg, Bryan Cave Leighton Paisner-Aaron B. «Making a Difference (and a Profit): Advantages and Disadvantages of Forming or Converting into a "B" Entity| Lexology». www.lexology.com.. [Consulta: 11 abril 2020].
- ↑ Bagley, Constance E.; Dauchy, Craig E., 1949-. The entrepreneur's guide to law and strategy. Fifth, 21 febrer 2017. ISBN 978-1-285-42849-9. OCLC 953710378.
- ↑ 12,0 12,1 «What Are B Corps». B Lab. Arxivat de l'original el 17 maig 2014. [Consulta: 16 maig 2014].
- ↑ Schwartz, Ariel. «Delaware Just Made It A Whole Lot Easier For Socially Responsible Companies To Exist». Fast Company & Inc., 23-07-2013. Arxivat de l'original el 11-11-2013. [Consulta: 11 setembre 2013].
- ↑ Network for Business Innovation and Sustainability. B Corporations, Benefit Corporations and Social Purpose Corporations: Launching a New Era of Impact-Driven Companies. NBIS, octubre 2012, p. 2 [Consulta: 19 setembre 2021]. Arxivat 2015-02-23 a Wayback Machine.
- ↑ 15,0 15,1 15,2 «GIIRS Governance». B Lab. Arxivat de l'original el 30 setembre 2012. [Consulta: 11 setembre 2013].
- ↑ «AB 361 Assembly Bill - BILL ANALYSIS». California State Assembly. [Consulta: 8 gener 2014].
- ↑ «Standards Advisory Council». B Lab. [Consulta: 11 setembre 2013].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Corporate Social Responsibility Comes In Many Flavors, Some Not So Tasty». NonProfit Times Publishing Group.
- ↑ 19,0 19,1 19,2 19,3 «Corporation Legal Roadmap». B Lab. Arxivat de l'original el 10 de juny 2013. [Consulta: 11 setembre 2013].
- ↑ 20,0 20,1 Hernández, Carmen Flores. «Tribuna | Las nuevas sociedades en beneficio e interés (SBIC): ¿empresas con propósito en una nueva economía?» (en castellà). Cinco Días, 21-11-2022. [Consulta: 3 desembre 2022].
- ↑ See Boatright (2006) and Johnstone and Lionais (2004).
- ↑ «OLR Backgrounder: Social Enterprise and the Benefit Corporation». State of Connecticut, Office of Legislative Research.
- ↑ See Lencioni (July 2002).
- ↑ «Certification Requirements | Certified B Corporation». bcorporation.eu. [Consulta: 13 abril 2020].
- ↑ «Directori | Certificades B Corporation» (en castellà). B Lab. [Consulta: 3 desembre 2022].
- ↑ «B Corp certification won’t guarantee companies really care for people, planet and profit | The Conversation». theconversation.com. [Consulta: 5 setembre 2021].
- ↑ .
- ↑ «Purpose over profit: are B-Corps the future of sustainable business?». Reuters.
- ↑ Wilburn, Kathleen; Wilburn, Ralph Business Horizons, 57, 2014, pàg. 11–20. DOI: 10.1016/j.bushor.2013.10.001.
- ↑ Camacho, Manuel Antonio. «In Just a Few Months, Sistema B (AKA: B Corp) Finds Fertile Ground for Social Enterprises in Latin America». NextBillion.net, 15-08-2012. [Consulta: 11 setembre 2013].
- ↑ Ip, Melissa. «B Lab and Sistema B Partner to take B Corps Global». Social Enterprise Buzz, 26-09-2012. Arxivat de l'original el 28 juny 2017. [Consulta: 11 setembre 2013].
- ↑ «Le Società Benefit: il modo etico di fare impresa - Economia» (en italià), 19-07-2021. [Consulta: 19 setembre 2021].
Bibliografia
[modifica]- André, Rae Journal of Business Ethics, 110, 1, 2012, pàg. 133–150. DOI: 10.1007/s10551-012-1254-1.
- Boatright, John R. «Còpia arxivada». Journal of Private Enterprise, 21, 2, 2006, pàg. 106–130. Arxivat de l'original el 2014-08-24 [Consulta: 19 setembre 2021].
- Davis. Governance by Indicators: Global Power through Classification and Rankings. Oxford University Press, 2012. ISBN 978-0-19-965824-4.
- Deskins, Michael R. Lewis and Clark Law Review, 15, 2011, pàg. 1047.
- Johnstone, Harvey; Lionais, Doug Entrepreneurship & Regional Development, 16, 3, 2004, pàg. 217–233. DOI: 10.1080/0898562042000197117.
- Lacovara, Christopher Columbia Business Law Review, 2011, pàg. 815–880. *
- Lencioni, Patrick M. «Còpia arxivada». Harvard Business Review, 7-2002. Arxivat de l'original el 2014-03-09 [Consulta: 19 setembre 2021]. Arxivat 2014-03-09 a Wayback Machine.
- Reiser, Dana Brakman «Còpia arxivada». Wake Forest Law Review, 46, 2011, pàg. 591. Arxivat de l'original el 2014-04-24 [Consulta: 19 setembre 2021]. Arxivat 2014-04-24 a Wayback Machine.
Vegeu també
[modifica]- Economia social
- Emprenedoria social
- Grup d'interès
- Inversió socialment responsable
- Missió (economia)
- Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS)
- Responsabilitat Social Corporativa
- Societat de Benefici i Interès Comú
- Sostenibilitat
- Stakeholder