Bab edh-Dhra
Tipus | jaciment arqueològic | ||||
---|---|---|---|---|---|
Descobridor o inventor | William Foxwell Albright | ||||
Localització | |||||
Entitat territorial administrativa | Jordània | ||||
Localització | Ghawr Almazra'a Sub-District (en) | ||||
| |||||
Història | |||||
Creació | 3500 aC | ||||
Data de dissolució o abolició | 2350 aC | ||||
Període | edat del bronze i eneolític | ||||
Bab edh-Dhra (àrab: باب الذراع, Bāb aḏ-Ḏrāʿ) és un jaciment arqueològic de l'edat del bronze primerenc situat prop de la mar Morta, a la riba sud de Uadi Karak, a Jordània. Bab edh-Dhra va ser descobert el 1924 en una expedició dirigida per William F. Albright.[1]
Alguns estudiosos bíblics han argumentat que aquest jaciment seria les restes de Sodoma.[2] Les proves arqueològiques suggereixen que el lloc va ser abandonat pels seus habitants, però també «va patir exposició al foc».[3] De fet Bab edh-Dhra va ser destruït el 2350 aC.[4] Tanmateix hi ha raons per les quals es creu impossible que aquest lloc sigui la Sodoma bíblica, com ara que el poble era massa petit (10 acres), no era a l'àrea geogràfica designada per la Bíblia (Gen 13:10-12) o que no existia en el període que es creu que van passar els fets.[5]
Restes funeràries
[modifica]Cementiri
[modifica]Dos grans cementiris coneguts com a Khirbet Qazone (o Qayzune) es troben a l'altra banda de la carretera moderna (autopista 50) des de les ruïnes de Bab edh-Dhra. Aquest cementiri data de la primera part de l'Edat del Bronze Antic (c. 3300–2000 aC) i va ser abandonat el 2350 aC.
Tombes de pou
[modifica]Al bronze més primerenc (3500–3100 aC) es van utilitzar tombes de pou o sepultures d'estil ossari. Hi ha la presència d'unes 20.000 tombes[6] que els arqueòlegs estimen que representen més de mig milió de cossos.[7][8] Les fosses varien de mida entre 0,6 i 0,9 metres de diàmetre i uns 3 metres de profunditat.[6] Aquestes sepultures pertanyen al període preurbà del lloc i daten d'uns 3150-3000 aC.
Ossaris
[modifica]Al Bronze Antic II (3100–2650 aC) i al període III (2650–2350 aC) el mètode utilitzat per a l'enterrament eren edificis rectangulars de maó de fang anomenats ossaris o "biblioteques del cos". Totes les restes humanes identificades a Bâb edh-Dhrâʿ s'han confinat al cementiri (tombes de l'ossari) i no es troben a la capa de destrucció de la ciutat.[9]
Al voltant de l'any 2900 aC, els residents de Bab edh-Dhra van abandonar les tombes subterrànies per a ossaris rectangulars sobre terra al cementiri.[10] Els ossaris rectangulars s'assemblaven a les cases residencials de les ciutats però amb uns graons interiors que baixaven a un pis de còdols on entre els difunts es col·locaven objectes personals com ara comptes, teixits, ceràmica i altres objectes de pedra i metall.[11] La destrucció dels ossaris es va produir durant la destrucció de la ciutat l'any 2350 aC.[12] Es van excavar quatre cases[13] i altres dues parcialment excavades. Els edificis variaven en grandària des d'11,50 X 5,50 metres fins a 7 x 5 metres.[14]
Tombes de túmul
[modifica]L'enterrament de cairn (o tomba de túmul), que datava del bronze primerenc III (2650-2300 aC), va ser l'última forma d'enterrament del lloc.[14] Eren tombes circulars sobre el sòl fetes de tàpia (ossaris circulars) en les quals s'hi van trobar proves de diverses pràctiques mortuòries.[11][13] La tomba era una fossa poc profunda on el cos es posava amb ceràmica i un punyal amb un munt circular de pedres amuntegades (així anomenat túmul). Van ser les tombes dels que van conquerir la ciutat i la van cremar.[6]
Referències
[modifica]- ↑ Foxwell Albright, 1935, p. 134-137.
- ↑ Udd, 2011.
- ↑ Rast, 1987a, p. 185-201.
- ↑ Rast, 1987b, p. 47.
- ↑ Bimson, 1980, p. 59-92.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Gibson i Negev, 2001, p. 66.
- ↑ Lapp, 1966, p. 556-561.
- ↑ Lapp, 1968, p. 12-41.
- ↑ Ortner, 1979, p. 119-132.
- ↑ Rast i Schaub, 1982, p. 4-12.
- ↑ 11,0 11,1 Chesson i Schaub, 2007, p. 256.
- ↑ Rast, 1996, p. 1560.
- ↑ 13,0 13,1 Rast i Schaub, 1989.
- ↑ 14,0 14,1 Lapp, 1966b, p. 106.
Bibliografia
[modifica]- Bimson, John J. «Archaeological Data and the Dating of the Patriarchs». Essays on the Patriarchal Narratives, 1980.
- Chesson, Meredith S.; Schaub, R. Thomas. «Death and Dying on the Dead Sea Plain: Fifa, Al- Khanazir and Bab Adh-Dhra` Cemeteries». A: Crossing Jordan: North American Contributions to the Archaeology of Jordan (en anglès). Londres: Equinox, 2007.
- Foxwell Albright, William. The Archaeology of Palestine and the Bible, The Richards Lectures Delivered at the University of Virginia (en anglès). Nova York: Flavell, 1935.
- Gibson, Shimon; Negev, Avraham. «Bab Edh-Dhra». A: Archaeological Encyclopedia of the Holy Land (en anglès). 3a ed.. Nova York: Continuum International, 2001.
- Lapp, Paul W. «Bab Edh-Dhra'». Revue Biblique, 73, 1966.
- Lapp, Paul W. «The Cemetery at Bab Edh-Dhraʿ, Jordan». Archaeology, 19, 2, 1966.
- Lapp, Paul W. «Bab Edh-Dhraʿ Tomb A 76 and Early Bronze I in Palestine». Bulletin of the American Schools of Oriental Research, 189, 1968.
- Ortner, Donald J. «A Preliminary Report on the Human Remains from the Bab Edh-Dhra’ Cemetery». The Southeastern Dead Sea Plain Expedition: An Interim Report of the 1977 Season - Annual of the American Schools of Oriental Research, 46, 1979.
- Rast, Walter E.; Schaub, R. Thomas «The Dead Sea Expedition: Bab Edh-Dhraʿ and Numeira, May 24-July 10, 1981». American Schools of Oriental Research Newsletter, 4, 1982.
- Rast, Walter E. «Bab Edh-Dhraʿ and the Origin of the Sodom Saga». A: Archaeology and Biblical Interpretation: Essays in Memory of D. Glenn Rose (en anglès). Atlanta: Knox, 1987a.
- Rast, Walter E. «Bronze Age Cities along the Dead Sea». Archaeology, 40, 1, 1987b.
- Rast, Walter E; Schaub, R. Thomas. Bab edh-Dhra’: Excavations in the Cemetery Directed by Paul W. Lapp (1965—1967), Reports of the Expedition to the Dead Sea Plain, Jordan 1 (en anglès). Winona Lake: Eisenbrauns, 1989.
- Rast, Walter E. «Bab Edh-Dhra». A: Anchor Bible Dictionary (en anlès). Nova York: Doubleday, 1996.
- Udd, Kris J. Bab Edh-Dhraʿ, Numeira, and the Biblical Patriarchs: A Chronological Study (en anglès). Andrews University, 2011.