Bagergue
| ||||
| Tipus | entitat singular de població i entitat municipal descentralitzada  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| ||||
| Estat | Espanya | |||
| Comunitat autònoma | Catalunya | |||
| Província | província de Lleida | |||
| Entitat territorial singular | Vall d'Aran | |||
| Municipi | Naut Aran | |||
| Població humana | ||||
| Població | 105 (2019) | |||
| Geografia | ||||
| Part de | ||||
| Altitud | 1.424 m | |||
| Codi INE | 25025000200 | |||
| Codi IDESCAT | 7001310007 | |||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 274 | |||
_Creu_de_Bagergue_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg)
Bagergue és una entitat de població del municipi de Naut Aran, al terçó de Pujòlo de la Vall d'Aran, que forma una entitat municipal descentralitzada.[1][2] Està situat a la part més meridional de la vall d'Unhola.[3]
El gentilici és bagergat, bagergada.
El 25 de gener del 2019 el municipi va rebre a la Fira Internacional de Turisme (FITUR) el certificat com un dels Pobles més Bonics d'Espanya.[4]
Descripció
[modifica]És el nucli de població més alt de la vall, a 1.419 metres d'altitud, a l'esquerra de l'Unhola, afluent per la dreta de la Garona. El nucli històric forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Entre els seus edificis es destaca l'església parroquial de Sant Feliu, d'origen romànic, bé que modificada al segle xvi (1524).[3]
| 1990 | 1991 | 1994 | 1995 | 1996 | 2001 | 2003 | 2005 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 50 | 45 | 45 | 62 | 63 | 65 | 66 | 88 |
Història
[modifica]Bagergue és esmentat als documents al principi del segle xiv, quan els seus homes juren fidelitat al rei d'Aragó.[3] Fou un dels municipis de la fusió dels quals es va crear Naut Aran.[5]
El nucli, que el 2019 tenia 105 h,[6] és el més enlairat de la Vall. Un braçal l'uneix amb la carretera C-142 i Salardú.[3]
Llocs d'interès
[modifica]
- Església romànica de Sant Feliu del segle xiii.
- Santuari de Santa Margarida de Bagergue.
- Eth Corrau, museu particular on es mostren objectes culturals i artesans.[7]
- Estanys de Liat, Montoliu i Mauberme, al nord del nucli.
Festes locals
[modifica]- Festa major el 2 d'agost per Sant Feliu.
- Romeria a Santa Margarida el dia 20 de juliol.
Referències
[modifica]
- ↑ «Bagergue». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Entitat Municipal Descentralitzada de Bagergue». municat.gencat.cat. [Consulta: 26 agost 2020].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Bagergue». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 29 agost 2014].
- ↑ «Bagergue, un poble de la Val d'Aran, és un dels més bonics del país». Lleida Diari.
- ↑ «25518 Bagerque». Alteraciones de los municipios en los Censos de Población desde 1842. INE. [Consulta: 7 setembre 2020].
- ↑ «250254 Naut Aran». Idescat. [Consulta: 26 agost 2020].
- ↑ AADD. Guia de Museus i Equipaments Patrimonials de l'Alt Pirineu i Aran. Lleida: Garsineu Edicions, 2008, p.74. ISBN 978-84-96779-45-7.