Vés al contingut

Bagra ibèrica

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuBagra ibèrica
Squalius pyrenaicus Modifica el valor a Wikidata

Bagra ibèrica del riu Jerea
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreCypriniformes
FamíliaCyprinidae
GènereSqualius
EspècieSqualius pyrenaicus Modifica el valor a Wikidata
Günther, 1868
Nomenclatura
Sinònims
Leuciscus pyrenaicus
Distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata

La bagra ibèrica (Squalius pyrenaicus ) és una espècie de peix de la família dels ciprínids i de l'ordre dels cipriniformes.[1][2] Es coneix amb el nom de cacho en castellà. Va ser descrit com Leuciscus pyrenaicus per Albert Günther el 1868.[3] És una espècie endèmica dels països catalans.[4]

Morfologia i hàbitat

[modifica]

Aquesta espècie és molt semblant a la bagra però més petita, arribant només a uns 15 centímetres i un pes de 50 g i a més, té el cap gros i la boca terminal, i el gran desenvolupament dels ossos suborbitaris permet diferenciar-la clarament de la bagra comuna (Leuciscus cephalus).[5] Té una vida relativament breua: set anys per a les femelles i cinc per als mascles.[5] Es reprodueix a parir de tres anys, entre maig i juny.[5]

Aquest peix està amenaçat per la pèrdua i deteriorament del seu hàbitat. Com a peix potamòdrom, pateix dels multiples obstacles atropògens com ara pantans i rescloses que l'impedeix a migrar cap al lloc per fresar.[6] També ha estat molt afectat per la introducció de la gambúsia, un petit peix invasor no endèmic molt competitiu, que s'ha estès a les zones on viu la bagra ibèrica.[7]

La bagra ibèrica habita als cursos d'aigua nets de les conques del Tajo, Guadiana, Guadalquivir, Segura, i Xúquer.[8] També es pot trobar a aiguamolls i estanys com a la comarca de la Safor.[9]

Referències

[modifica]
  1. «Bagra ibèrica». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
  2. Vocabulari forestal. Castelló de la Plana: Editorial de la Universitat Politècnica de València: Àrea de Promoció i Normalització Lingüística, 2010 (Vocabularis Universitaris). ISBN 978-84-8363-609-1. 
  3. Eschmeyer, William; van der Laan, Richard; Fricke, Ron. «Squalius pyrenaicus» (en anglès). Eschmeyer's Catalog of Fishes. California Academy of Sciences, 07-12-2020.
  4. Comellas, Jordi «El riu és vida: quin és l'estat dels nostres peixos» (pdf). Presència, any XLII, núm. 1848, 27-07-2007, pàg. 5.
  5. 5,0 5,1 5,2 «ictiologia». Història Natural dels Països Catalans p. 25. Fundació Enciclopèdia. [Consulta: 24 març 2021].
  6. «Peixos de riu, estany i aiguamoll». Coneix el riu. Museu del Ter i Centre d'Estudis dels Rius Mediterranis - UVic - UCC. [Consulta: 24 març 2021].
  7. Rico-Guzmán, Encarnación; Terrones, Beatriz; Llorca Redón, Àngela; Bonet Jornet, Andreu. Informe - Seguiment d'espècies al·lòctones invasores al Riu Polop i del Paratge Natural Municipal del Racó Sant Bonaventura - Els Canalons, Alcoi. Estació Científica Font Roja Natura. Universitat d'Alacant, juliol 2013, p. 27-28, 33. [Enllaç no actiu]
  8. Torres, Armi G. «Squalius pyrenaicus (Günther, 1868)» (en anglès). Fishbase. [Consulta: 24 març 2021].
  9. «Fragment: Animals endèmics». L'Estraperlo, 7-2003.

Bibliografia

[modifica]