Bagrat III d'Imerètia
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 23 setembre 1495  | ||
| Mort | 1565 (69/70 anys) | ||
| Sepultura | monestir de Guelati | ||
| Rei d'Imerètia | |||
| | |||
| Activitat | |||
| Ocupació | monarca | ||
| Família | |||
| Família | Dinastia Bagrationi | ||
| Fills | Tamar of Imereti, Constantí III d'Imerètia, Jordi II d'Imerètia | ||
| Pares | Alexandre II d'Imerètia i Tamar of Imereti | ||
Signatura .svg) | |||
 | |||
Bagrat III va néixer el 23 de setembre de 1495 i era el fill gran i fou el successor d'Alexandre II d'Imerètia el 1510. Va morir el 1565.
En el seu temps arribaren els otomans. El 1533 els mthavaris (grans senyors) de Mingrèlia i Gúria van atacar sense èxit l'Abkhàzia Menor, que s'havia sotmès als otomans. El 1535 el rei va conquerir el Samtskhé, i els senyors del país (thavadis) demanaren ajuda a l'Imperi Otomà, però l'exèrcit enviat algun temps després va ser derrotat i rebutjat per Bagrat. El soldà va enviar llavors als governadors de Erzerum i Diyarbekir amb un fort exèrcit. El mthavari de Mingrèlia i Abkhàzia, Levan I Dadiani va abandonar al rei, així com els aznauris de Meskhètia, i així els turcs van triomfar a la batalla de Sokhoista, a la província de Bassiani a l'extrem sud-oest de Geòrgia. Quasi tot el Samtskhé fou ocupat pels invasors. En represàlia poc temps després el rei va convidar Levan I a una recepció i el va fer empresonar. Un intent similar amb el mthavari de Guria, no va reeixir. Levan es va poder escapar amb l'ajuda dels senyor locals de Mingrélia i des de llavors Mingrélia i Guria no van obeir més al rei d'Imerètia. Poc temps després els otomans van conquerir la resta del Samtskhé, Adjara i la Tsanétia o Txanétia, i es van avançar pel nord cap a Abkhàzia.
Referències
[modifica]- Assiatiani, Nodar; Bendianachvili, Alexandre. Histoire de la Géorgie. París: Harmattan, 1997. ISBN 2-7384-6186-7.
