Gúria

Gúria

გურიის მხარე (ka)
Tipus	mkhare
Localització
41° 58′ N, 42° 12′ E
Estat	Geòrgia
Capital	Ozurgueti
Conté la subdivisió	Chokhatauri Municipality (en) Lanchkhuti Municipality (en) Ozúrguetis
Població humana
Població	107.100 (2021) (52,68 hab./km²)
Idioma oficial	georgià
Geografia
Superfície	2.033 km²
Limita amb	Mingrèlia - Alta Svanètia, nord Samtskhé-Djavakheti, sud-est Imerècia, nord-est, est Adjària, sud
Creació	1995
Identificador descriptiu
Codi postal	3500
Fus horari	UTC+04:00
ISO 3166-2	GE-GU
Lloc web	guria.gov.ge

Gúria (georgià: გურია) ( ^? i  escolteu-ne la pronunciació en georgià) és una regió de Geòrgia, a la costa est de la mar Negra, al nord d'Adjària, a l'oest d'Imerècia, i al sud de Mingrèlia. La seva capital és Ozurgueti.

Dins de la subdivisió administrativa de Geòrgia és una regió (mkhare) que limita al nord amb Mingrèlia - Alta Svanètia, a l'est amb la regió d'Imerècia, al sud-est amb Samtskhé-Djavakhètia, i al sud amb Adjària.

Subdivisió

Municipis de Gúria

Gúria està dividida en tres municipis:

• Municipi d'Ozurgueti
• Municipi de Lantxkhuti
• Municipi de Txokhatauri

A més, la capital Ozurgueti té l'estatus de ciutat.

Història

Bandera històrica del Principat de Gúria

Des del segle xiv va gaudir d'una àmplia autonomia i des del 1490 d'una virtual independència encara que nominalment era un subjecte del regne d'Imerècia, el tron de la qual els mtavaris van arribar a usurpar més d'una vegada. El 1829 va ser annexionada per l'Imperi Rus.

Cap al 1372 Kakhabar I va ser fet eristhavi de Gúria i Svanètia pel seu pare Jordi II Dadiani-Gurieli de Mingrèlia i Svanètia. La dinastia va arrelar i es va transferir de pare a fill. Cap al 1469 Kakhabar II, fill de Mamia I o usurpador va prendre el nom de Gurieli, desvinculant-se de la família Dadiani, i el seu fill Jordi I va assolir la independència de fet a partir del 1490.

Eristhavis i mtavaris de Gúria

• Kakhabar I Dadiani-Gurieli, eristhavi de Gúria i Svanètia cap al 1372
• Jordi Dadiani-Gurieli cap al 1422
• Mamia Dadiani-Gurieli cap al 1460-1469
• Kakhabar II Vardanidze 1469-1483
• Jordi I Gurieli 1483-1512
• Mamia I Gurieli 1512-1534
• Rustam Gurieli 1534-1564
• Jordi II Gurieli 1564-1583
• Vakhtang I Gurieli 1583-1587
• Jordi II (segona vegada) 1587-1600
• Mamia II Gurieli 1600-1627
• Simó I Gurieli 1627
• Kai Khusrau I Gurieli 1627-1660
• Demetri Gurieli 1660-1668 (rei d'Imerècia 1663-1664)
• Jordi III Gurieli 1668-1684 (rei d'Imerècia)
• Malkhaz Gurieli 1684-1685
• Kai Khusrau II Gurieli 1685-1689
• Malkhaz (segona vegada) 1689
• Mamia III Gurieli 1689-1711 (rei d'Imerècia)
• Jordi IV Gurieli 1711-1712
• Mamia III (segona vegada) 1712-1714
• Jordi IV (segona vegada) 1714-1716 (rei de Imerècia)
• Kai Khusrau III Gurieli 1716-1717
• Jordi IV (tercera vegada) 1717-1726
• Mamia IV Gurieli 1726-1744
• Jordi V Gurieli 1744-1760
• Mamia IV (segona vegada) 1760-1765
• Jordi V (segona vegada) 1765-1768
• Mamia IV (tercera vegada) 1768-1778
• Simó II Gurieli 1778-1792
• Vakhtang II Gurieli 1792-1797
• Mamia V Gurieli 1797-1826
• Kai Khusrau (regent), 1797-1809
• David Gurieli 1826-1829
• Sophia Tsulukidze (regent), 1826-1829 (annexió a Rússia el 1829)

Enllaços externs

• GURIA. The Gurieli Dynasty. GENEALOGY (anglès)

Referències

Assiatiani, Nodar; Bendianachvili, Alexandre. Histoire de la Géorgie. París: Harmattan, 1997. ISBN 2-7384-6186-7.