Baiamareïta
 Baiamareïta | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Ag₄Pb₁₂Fe₄Sb₂₀S₄₈ |
| Epònim | Baia Mare |
| Localitat tipus | mina Săsar, àrea minera de Săsar-Valea Roșie, Baia Mare, Comtat de Maramureş, Romania |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.JB.40b |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 8,7150(5) Å; b = 12,737(1) Å; c = 19,350(1) Å; β = 90,062(5)° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Grup espacial | P2₁ |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2023-044 |
| Any d'aprovació | 2023 |
| Símbol | Bmt |
| Referències | [1] |
La baiamareïta és un mineral de la classe dels sulfurs.
Característiques
[modifica]La baiamareïta és una sulfosal de fórmula química Ag₄Pb₁₂Fe₄Sb₂₀S₄₈. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional en el mes d'agost de l'any 2023,[2] i encara resta pendent de publicació. Cristal·litza en el sistema monoclínic. És l'anàleg de ferro de la uchucchacuaïta.[1]
L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a les col·leccions del Museu d'Història Natural de Viena, amb el número de catàleg: NHMW-MINO2598.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta a la mina subterrània de Săsar, situada al nord-oest de la localitat de Baia Mare, al Comtat de Maramureş (Romania).[2] Aquest indret és l'únic a tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Baiamareite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 octubre 2023].
- ↑ 2,0 2,1 Bosi, Ferdinando; Hatert, Frédéric; Pasero, Marco; Mills, Stuart J. «IMA Commission on New Minerals, Nomenclature and Classification (CNMNC) – Newsletter 75». European Journal of Mineralogy, 35, 5, 22-10-2023, pàg. 891–895. DOI: https://doi.org/10.5194/ejm-35-891-2023 [Consulta: 22 octubre 2023].