Bakel
| Tipus | ciutat i comuna del Senegal  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| ||||
| Estat | Senegal | |||
| Regió | Tambacounda | |||
| Departament | Bakel (en)  | |||
| Geografia | ||||
| Altitud | 28 m | |||
Bakel és una ciutat del Sénégal oriental, situada a prop de les fronteres amb Mauritània i Mali.
Història
[modifica]
El 1854, Faidherbe hi va fer construir un fort que acull avui dia a les autoritats locals.
El explorateur francès René Caillié hi va fer una etapa en el seu viatge cap a Tombuctú. En la seva residència damunt d'un turó (la « muntanya central »), es descobreix un panorama sobre la vella ciutat.
L'abril de 1886 va tenir lloc la batalla de Bakel. El marabut Mamadou Lamine Dramé fou vençut pel rei Moussa Molo aliat als francesos.
El 2003, el Pavelló René Caillé, el fort, les tres torres militars i el cementiri dels circumcisos han estar inscrits en la llista dels Monuments històrics.[1] No obstant això el Pavelló, que protegeix avui una família bakelesa, sofreix d'un estat de deteriorament avançat.
Administració
[modifica]Bakel va ser erigida en municipi (comuna) l'any 1960.[2]
És la capital del departament de Bakel, a la regió de Tambacounda.
Geografia
[modifica]Les localitats més pròximes són Korera, Lekselba, Boutanda, Alahina, Bema, Moribougou, Diaguili, Koungani i Tourimé. Dakar, la capital, es troba a 687 km.[3]
Física géologica
[modifica]Bakel està situada al llarg del riu Senegal, al mig de monticles rocosos. El clima és molt calorós i àrid, i la sorra molt present. Tres grans unitats geomorfològiques recobreixen el territori del departament :
- els altiplans del continental terminal (corresponent als 2/3 occidentals del departament),
- la zona de base (corresponent al terç est del departament)
- els al·luvions dels valls del Senegal i del Falémé (a la frontera est del departament). Aquestes grans unitats determinen de manera molt neta les potencialitats de posta en valor del departament.
Població
[modifica]En el moment dels cens de 1988 i 2002, Bakel comptava respectivament 7 659 i 10 653 persones.
El 2007, segons les estimacions oficials, la població s'elevaria a 12 751 habitants.
La població és principalment d'origen sarakhole, és-a-dir soninké, però pulaars, wòlofs i bambares hi són també representats.
Activitats econòmiques
[modifica]
En el període colonial, la ciutat va constituir una etapa major de l'avanç francès a l'Àfrica negra. Va esdevenir prou prospera gràcies al comerç de la goma i dels cacauets.
Transports
[modifica]Bakel posseeix un aeroport (codi AITA : BXE).
Personalitats nascudes a Bakel
[modifica]- Moussa Bathily, cineasta
- Booba, rappeur francès del qual la família és procedent de Bakel
- Cheikh Abdoul Khadre Cissokho, enginyer agrònom, ex president de l'assemblea nacional del Sénégal
- Diafra Sakho, futbolista
Agermanaments
[modifica]Apt (França)border|20x20px
Notes i referències
[modifica]- ↑ Arrêté du 27 mars 2003 Ministère de la Culture et des Loisirs Arxivat 2012-02-07 a Wayback Machine.
- ↑ Loi no 60-025 du 1er février 1960 promulguée par le décret no 60-074/sg du 17 février 1960
- ↑ Dakar et ses environs, carte 1/16 000, édition 2007-2008
Bibliografia
[modifica]- Robert Aprin, Développement et résistance paysanne : le cas des Soninkés de Bakel (Sénégal), Éditions de l'IFAN, 1980.
- Jacques Constantin Beaumont, Deux mots sur la topographie médicale du Fort de Bakel, Royaume de Galam, Paris, 1834, 18 p. (Thèse)
- Adama Cissokho, L'impôt colonial dans le cercle de Bakel : 1895-1939, Dakar, Université Cheikh Anta Diop, 2001, 86 p. + ann. (Mémoire de Maîtrise)
- Amadou Diallo, L'éducation en milieu sooninké dans le cercle de Bakel : 1850-1914, Dakar, Université Cheikh Anta Diop, 1994, 36 p. (Mémoire de DEA)
- Joseph Kerharo, « La pharmacopée sénégalaise : note sur quelques traitements médicaux pratiqués par les Sarakolé du Cercle de Bakel », Bulletin et mémoires de la Faculté mixte de médecine et de pharmacie de Dakar, t. XII, 1964, p. 226-229
- Abdou Khadre Tandia, Bakel et la pénétration française au Soudan (1866-1896), Université de Dakar, 1972, 144 p. (Mémoire de Maîtrise)
- Abdou Karim Tandjigora, Évolution économique du cercle de Bakel (1918-1946), Université de Poitiers, 2001, 130 p. (Mémoire de DEA)
- Théodore Verdier, Contributions à la géographie médicale : Étude sur le poste de Bakel (Haut-Sénégal), Moquet, 1876.
- Henri L. Zion, Le poste de Bakel à l'époque du gouverneur Faidherbe, 1855-1865, Université de Dakar, 1968, 227 p. (Mémoire de Maîtrise)
Enllaços externs
[modifica]