Balalaica
 | |
| Tipus | instrument musical i Slavic musical instrument (en)   |
|---|---|
| Classificació Hornbostel-Sachs | 321.321 |
| Professió artística | balalaikist (en) |
La balalaica (en rus: балала́йка) és un instrument de corda pinçada originari de Rússia. Pertany a la família del llaüt i es caracteritza pel seu cos triangular, quasi pla, amb una petita boca de ressonància prop del vèrtex superior de la tapa, un coll llarg i estret, i tres cordes (sis en alguna variant) de metall o tripa. Es construeix en diverses mides. En les de to més agut es polsen les cordes amb els dits, en les de to més greu amb un plectre i en les de tessitura intermèdia, indistintament d'una manera o de l'altra.
En la classificació de Hornbostel-Sachs pertany al grup: 321.321 dels llaüts amb caixa en forma de bol i de triangle.[1]
Tipus de balalaiques
[modifica]Es fabriquen balalaiques en set mides, des del més alt dels tons fins al més baix (des del menut piccolo fins al contrabaix). Dues de les cordes de la balalaica s'afinen a l'uníson i la tercera a una distància de quarta. Les tapes estan fetes de fusta d'avet o pi.
A més se'n fabriquen amb sis cordes primes (amb tres sèries de cursos de doble), que són comunes i populars, sobretot a Ucraïna.
Mides
[modifica]- Piccolo
- Prima
- Secunda
- Alto
- Tenor (rara)
- Baix
- Contrabaix
Vegeu també
[modifica]- Guitarra
- Viola de mà
- Viola de gamba
- Ukulele
- Timple
- Cavaquinho
- Vihuela mexicana
- Llaüt
- Mandolina
- Rabāb
- Guitarra portuguesa
- Guitarra anglesa
- Tiple
Nota
[modifica]
- ↑ «Russian balalaika has tone like violin». Popular Mechanics. Hearst Magazines, 6-1911, pàg. 869–. ISSN: 00324558 [Consulta: 5 març 2011].