Balbina Pi i Sanllehy
Aquest article és sobre la dirigent anarcosindicalista Balbina Pi i Sanllehy. Per a l'actriu, vegeu Balbina Pi i Olivella. |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 20 setembre 1896 Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat) |
Mort | 24 juliol 1973 (76 anys) Perpinyà (Catalunya del Nord) |
Residència | Sabadell |
Ideologia | Anarcosindicalisme |
Activitat | |
Ocupació | sindicalista |
Membre de | |
Família | |
Cònjuge | Gonçal Soler i Bernabeu |
Fills | Teresa Rebull |
Balbina Pi i Sanllehy (Sant Boi de Llobregat, 20 de setembre de 1896 - Perpinyà, 24 de juliol de 1973)[1][2] fou una dirigent anarcosindicalista catalana.[3] Fou la mare de la cantant Teresa Rebull (Teresa Soler Pi) i companya de Gonçal Soler Bernabeu.
Biografia
[modifica]Va néixer a Sant Boi de Llobregat el 20 de setembre de 1896, filla de Ferran Pi i Palet i de Balbina Sanllehy, que van tenir altres dues filles. Després de la mort prematura del seu pare, mare i les tres filles van anar a viure a Sabadell, una ciutat industrial on la mare veia més possibilitats de trobar feina.[4]
El 1917, treballant de filadora a Sabadell, va ser nomenada delegada de la Federació Local del Sindicat Fabril i Tèxtil (CNT).[5] Va començar a fer mítings a les seves companyes de fàbrica de Sabadell, al costat d'Angel Pestaña —director del diari Solidaridad Obrera—[5], i després feu mítings i conferències per localitats tèxtils de tot Catalunya.[6] Va col·laborar amb regularitat a Solidaridad Obrera i a Nuestra Voz, sovint amb els pseudònims Margot i Libertad Caída. També va destacar fent teatre en grups teatrals en ateneus.[1] Va fer moltes accions en solidaritat amb els sindicalistes deportats a la Mola (1920-1923).[3] Va participar en el Ple Regional dels sindicats anarquistes de Lleida el 1923. L'any 1931 milità en la fracció més radical de l'anarquisme organitzat. Segons Joan Garcia Oliver va brodar les primeres banderes roig-i-negres de les quals es té constància a la CNT-FAI.[7] Per discrepàncies amb alguns sectors anarquistes, el 1936 va formar un grup femení propi i anticlerical, amb el qual va organitzar actes de propaganda. El 1939, en perdre la guerra, va passar a la clandestinitat i s'exilià a Tolosa de Llenguadoc i París. Va tornar a fer teatre en els grups de la Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA). L'any 1970, deteriorada de salut, va deixar l'activisme i va anar a viure a Banyuls de la Marenda, on va passar els últims temps de la seva vida prop de la seva filla, la cantant Teresa Rebull.[6][8] Està enterrada juntament amb el seu company Gonçal Soler al cementiri de Banyuls de la Marenda (cementiri 2), amb el nom i les dates de naixement i defunció inscrites en una estela de llicorella.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Balbina Pi». Alasbarricadas.org. [Consulta: 9 desembre 2014].
- ↑ El segon cognom amb la grafia correcta seria amb <i> llatina accentuada com a lletra final; així consta documentalment al Llibre d'Esposalles de la Catedral de Barcelona on s'esmenta el casament de la mare de Balbina Pi, Teresa Sanllehí Farré, amb Ferran Pi Petit, a la parròquia de Sant boi de Llobregat, el 30 d'agost de 1876. També consta el cognom de la família Pi-Sanllehí en diversos padrons conservats a l'Arxiu Històric de Sabadell (anys 1900-1936), escrit amb aquesta grafia.
- ↑ 3,0 3,1 Enciclopèdia. «Balbina Pi i Sanllehy». [Consulta: 22 maig 2024].
- ↑ Segura Soriano, 2024, p. 10.
- ↑ 5,0 5,1 Segura Soriano, 2024, p. 13.
- ↑ 6,0 6,1 Diccionari biogràfic de dones. «Balbina Pi i Sanllehy». [Consulta: 9 desembre 2014].
- ↑ «Anarcoefemèrides, Ateneu Estel Negre de Mallorca (apartat defuncions)». [Consulta: 17 febrer 2019].
- ↑ Simó i Bach, Ricard. 63 dones sabadellenques dignes de recordar. Sabadell: Ed. Agulló Costa, 1988, p. 169 i ss. ISBN 84-86636-04-3.
Bibliografia
[modifica]Segura Soriano, Isabel. Balbina Pi i Sanllehy: una dona lliure (pdf). Barcelona: Generalitat de Catalunya. Institut Català de les Dones, 2024. ISBN 978-84-19326-25-6 [Consulta: 3 novembre 2024].