Vés al contingut

Balbina Pi i Olivella

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article és sobre l'actriu Balbina Pi i Olivella. Per a la dirigent anarcosindicalista, vegeu Balbina Pi i Sanllehy.
Plantilla:Infotaula personaBalbina Pi i Olivella
Biografia
Naixement1849 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort1896 Modifica el valor a Wikidata (46/47 anys)
Sant Gervasi de Cassoles (Catalunya) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu Modifica el valor a Wikidata

Balbina Pi i Olivella (Barcelona, maig de 1849 [1] - Sant Gervasi de Cassoles, Barcelonès, agost de 1896)[2] va ser una actriu de teatre catalana de la segona meitat del segle xix.

Filla de Joan Pi i Monteis, natural de Barcelona, actor dramàtic, i de Cristina Olivellas i Oriol, natural de Reus. El seu germà Juli va ser un conegut titellaire.[3]

Debutà a sis anys al Teatre del Prado Catalán amb aficionats de l'Orfeó Barcelonès. El gener del 1866 l'actor i director teatral Gervasi Roca va descobrir-la i la incorporà a la companyia del Teatre Romea, on actuà com a primera dama jove al costat dels grans actors que s'hi traslladaren des de l'Odeon –els de la secció La Gata, en gran part– fins a la temporada de 1872-1873.[4]

El març del 1873 es casà i va abandonar l'escena,[5] fins que Gervasi Roca la incorporà de nou, almenys momentàniament, al teatre. En aquells anys actuà al Teatre del Prado Catalán, el 1875, al Principal de Tarragona, el 1876, o al Teatre dels Camps Elisis i el Teatre de la Princesa de València, l'any 1878. També treballà amb la companyia Tutau-Mena a partir del 1880. Les seves aparicions als escenaris van ser, però, esporàdiques.[4]

Retirada de la primera línia, va seguir treballant en teatres petits com el Tívoli (1881-1882, amb Manuel Giménez) i l'Olimp (1882-1884), així com en les societats particulars que albergaven, com la Tertúlia Catalana, la Sociedad Tamayo o el Círculo Lírico-dramático, fins al 1885, en què es retirà definitivament.[4]

Trajectòria professional

[modifica]
  • 1865, 7 de juliol. En el paper de Marieta a l'obra La capital de l'imperi d'Andreu Brasés. Estrenada al Teatre de Varietats de Barcelona.
  • 1865, 13 de desembre. En el paper de Donya Pepa a l'obra Tants caps, tants barrets, d'Eduard Vidal i de Valenciano. Estrenada al Teatre Romea de Barcelona.
  • 1865, 13 de desembre. En el paper de Rosalia a l'obra L'ajuda de Déu de Francesc de Sales Vidal. Estrenada al Teatre Romea de Barcelona.
  • 1866, generː L'ase d'en Mora, d'Eduard Vidal i Valenciano.
  • 1866, 24 de gener. En el paper de Pauleta a l'obra Sistema Raspail, de Modest Busquets. Estrenada al Teatre Romea de Barcelona.
  • 1866, 13 febrer. Digna de Déu, de Joaquim Asènsio d'Alcàntara. Teatre Romea.
  • 1866, 21 febrer. La muller que fa per casa, de Pedro A. Ventalló. Teatre Romea. Secció Catalana.
  • 1866, 12 de març. En el paper de Tresona a l'obra Cada ovella amb sa parella, de Bartomeu Carcassona. Estrenada al Teatre Romea de Barcelona.
  • 1866, 14 març. La noia de l'Empordà, de Josep Vancells Marquès. Teatre Romea.
  • 1866, 3 d'abril. En el paper de Maria a l'obra Reus, París i Londres, de Marçal Busquets. Estrenada al Teatre Romea de Barcelona.
  • 1866, 16 d'abril. En el paper d'Elena a l'obra La mà del cel, de Francesc de Sales Vidal. Estrenada al Teatre Romea de Barcelona.
  • 1866, abril. Cada un per on l'enfila, d'Eduard Vidal i Valenciano.
  • 1866, 13 juny. Les ametlles d'Arenys, de J. M. Arnau. Teatre del Prado Catalán.
  • 1866, 7 juliol. La capital de l'Imperi, d'Andreu Brasés. Teatre Varietats. Cia. de Lleó Fontova.
  • 1866, 30 de juliol. En el paper de Maria a l'obra O rei o res!, de Frederic Soler i d'Enric Carreras (un pseudònim de Frederic Soler). Estrenada al Teatre de Varietats de Barcelona.
  • 1866, 31 d'octubre. En el paper de Clara, 20 anys a l'obra L'incendi d'Hostalric, de Bartomeu Carcassona i Ramon Mora. Estrenada al Teatre Romea de Barcelona.
  • 1866, 5 de desembre. En el paper de Josepet a l'obra Mistos, de Joaquim Asensio de Alcántara. Estrenada al Teatre Romea de Barcelona.
  • 1866, 19 desembre. La creu de plata, de Francesc P. Briz. Teatre Romea.
  • 1867, 6 de març. En el paper de Roseta a l'obra Misteris del mar, de Josep Vancells i Marquès. Estrenada al Teatre Romea de Barcelona.
  • 1867, 6 de maig. En el paper de Maria a l'obra Qui de sa casa no es cuida!..., de Teodor Baró. Estrenada al Teatre Romea de Barcelona.
  • 1868, 2 de març. En el paper de Carmeta, filla d'Ignasi, 19 anys, a l'obra No es pot dir blat..., de Narcís Campmany. Estrenada al Teatre del Prado Català de Barcelona.
  • 1868, 29 de setembre. En el paper de Sileta a l'obra La Sileta de Gelida, de Francesc de Sales Vidal. Estrenada al Teatre Romea de Barcelona.
  • 1868, 8 d'octubre. En el paper d'Isabel a l'obra Les francesilles, de Frederic Soler. Estrenada al Teatre Romea de Barcelona.
  • 1868, 29 octubre. La Sileta de Gelida, de Francesc de S. Vidal. Teatre Romea. Teatre Català.
  • 1868, 7 de novembre. En el paper de Marieta a l'obra Un parell de caputxins,o, el crit de la llibertat, de Francesc de Sales Vidal. Estrenada al Teatre Romea de Barcelona.
  • 1868, 12 de novembre. En el paper de Donya Carmeta a l'obra A so de tabals, de Teodor Baró. Estrenada al Teatre Romea de Barcelona.
  • 1868, 21 de novembre. En el paper de Quimet, grumet de guerra a l'obra El gat de mar, d'Antoni Ferrer i Codina. Estrenada al Teatre Romea de Barcelona.
  • 1868, 15 de desembre. En el paper de Matilde a l'obra Un agregat de boigs, de Ramon Bordas. Estrenada al Teatre Romea de Barcelona.
  • 1869, 12 de gener. En el paper de Lluïsa a l'obra Le pubilles i els hereus, de Josep Maria Arnau. Estrenada al Teatre Romea de Barcelona.
  • 1869, 25 de gener. En el paper de Rosita de l'obra Don Gervasi, de Francesc de Sales Vidal. Estrenada al Teatre Romea de Barcelona.
  • 1869, 5 de febrer. En el paper de Tecla a l'obra Les tres alegries, de Josep Maria Arnau. Estrenada al Teatre Romea de Barcelona.
  • 1869, 10 d'abril. En el paper d'Agneta a l'obra Àngels de Déu!, de Bartomeu Carcassona. Estrenada al Teatre Romea de Barcelona.
  • 1869, 7 de setembre. En el paper d'Esperança a l'obra La bala de vidre, de Frederic Soler. Estrenada al Teatre Romea de Barcelona.
  • 1869, 21 de setembre. En el paper de Clareta a l'obra L'hereu de l'apotecari, d'Antoni Aymat. Estrenada al Teatre Romea de Barcelona.
  • 1869, 7 octubre. La bala de vidre, de Frederic Soler. Teatre Romea. Teatre Català.
  • 1869, 12 de novembre. En el paper de Gràcia a l'obra Els càntirs de Vilafranca, de Frederic Soler. Estrenada al Teatre Romea de Barcelona.
  • 1869, 12 novembre. A so de tabals, de Teodor Baró. Teatre Romea. Teatre Català.
  • 1869, 30 novembre. En el camp i en la ciutat, de J. M. Arnau. Teatre Romea. Teatre Català.
  • 1870, 11 abril. Tres i la Maria sola, de Narcís Campmany. Teatre Romea. Teatre Català.
  • 1871, 17 de gener. En el paper de Tula a l'obra A bord i a terra, de Josep Maria Arnau. Estrenada al Teatre Romea de Barcelona.
  • 1871, 23 de gener. En el paper de Filomena a l'obra La casaca i la casulla, o sia, un ciri trencat, de Frederic Soler. Estrenada al Teatre Romea de Barcelona.
  • 1871, 11 abril. La flor de la muntanya, de Ramon Bordas Estragués. Teatre Romea. Teatre Català.
  • 1871, 21 d'abril. En el paper de Cristina, 18 anys a l'obra Els Tres Tombs, de Narcís Campmany. Estrenada al Teatre Romea de Barcelona.
  • 1871, 14 de novembre. En el paper de Maria a l'obra El rector de Vallfogona, de Frederic Soler. Estrenada al Teatre Romea de Barcelona.
  • 1872, 24 de gener. En el paper de Roseta a l'obra A torna jornals, d'Andreu Brasés. Estrenada al Teatre Romea de Barcelona.
  • 1872, 16 d'abril. En el paper de Ramona a l'obra L'àngel de la guarda, de Frederic Soler. Estrenada al Teatre Romea de Barcelona.
  • 1875, 8 agost. La ferida al cor, de Gervasi Roca i Roca. Prado Catalán.
  • 1877, 16 abril. Gent de Barri, de Bartomeu Carcassona. Gran Teatre del Liceu. Cia. de Gervasi Roca.
  • 1877, 12 maig. Com succeeix moltes vegades, de Bartomeu Carcassona. Gran Teatre del Liceu. Cia. de Gervasi Roca.
  • 1880, 2 setembre. Del ball al bany, de Pere A. Torres. Teatre del Bon Retir.
  • 1880, 15 juliol. Vots són triumfos, d'Eduard Aulés. Teatre del Bon Retir.
  • 1885, 2 de maig. En el paper de Pepeta a l'obra El sacerdoci del magisteri, de Bartomeu Carcassona. Estrenada al Teatre del Bon Retir de Barcelona, Cia. d'Antoní Grifell.[4]

Referències

[modifica]
  1. «Naixements.1849.llibre 2.registre núm.561». Arxiu Municipal de Barcelona, 01-05-1849. [Consulta: 8 maig 2019].
  2. [1] Notícia del seu traspàs a La Vanguardia (1 de setembre de 1896).
  3. [2] Els germans Pi i Olivella a Enciclopèdia.cat.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Vila Fernández, Anna. «Balbina Pi i Olivella». Institut del Teatre. Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes. [Consulta: 1r març 2022].
  5. «Necrologia». L'Esquella de la Torratxa: periódich satírich, humorístich, il·lustrat y literari, 11-09-1896, pàg. 14.