Baldo degli Ubaldi
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 2 octubre 1327  Perusa (Itàlia) | ||
| Mort | 28 abril 1400 (72 anys) Pavia (Itàlia) | ||
| Formació | Universitat de Perusa | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | jurista, catedràtic | ||
| Ocupador | Universitat de Bolonya Universitat de Pavia Università degli Studi di Firenze Universitat de Pàdua Universitat de Pisa Universitat de Perusa | ||
| Professors | Bàrtolo de Sassoferrato i Federico Petrucci (en)  | ||
| Alumnes | Gregori XI, Francesco Zabarella, Pietro d'Ancarano, Giovanni da Imola i Paul de Castro | ||
,_RP-P-1909-4311.jpg)
Baldo degli Ubaldi (Perusa, Itàlia, 2 d'octubre de 1327 – Pavia, Itàlia, 28 d'abril de 1400) fou un jurista italià, deixeble de Bàrtolo de Sassoferrato i professor de les universitats de Bolonya, Perusa, Pisa, Pàdua i Pavia.
Biografia
[modifica]Germà dels juristes Angelo i Pietro, estudià dret civil a Perusa i, probablement, dret canònic a Siena. A Perusa fou mestre de Paolo di Castro i del cardenal Francesco Zabarella, i posteriorment de Pierre Roger de Beaufort, que el 1370 fou elegit papa amb el nom de Gregori XI.
Després del cisma d'occident (1378), el papa Urbà VI el requerí al seu costat com a conseller jurídic per a donar-li suport enfront de l'antipapa Climent VII d'Avinyó.
Obres
[modifica]Fou autor de nombrosos Comentaris a les diverses parts del Corpus Iuris Civilis de Justinià, als tres llibres de les Decretals i als Libri feudorum.
En el dret públic seguí la via traçada per Bàrtolo i va estendre el principi rex in regno suo est imperator als municipis, respecte als quals sostingué que, malgrat estar subjectes a l'autoritat imperial, tenien el dret d'elegir lliurement els seus governants, essent suficient a tal fi el consentiment tàcit de l'emperador (teoria posteriorment represa per Coluccio Salutati).
Entre les seves principals obres destaquen: els Tractats de syndicatu officialium, de duobus fratribus, de significatione verborum, de pace Constantiae, de feudis i la Summula respiciens facta mercatorum, que conté una sèrie d'observacions i principis (Consilia) que va formular quan era consultor de l'art del comerç de Perusa, i que van assentar les bases per a la formació del dret mercantil.
A Baldo es deu, també, el primer estudi sobre la lletra de canvi.
-
Consiliorum, siue responsorum, 1575 -
In usus feudorum commentaria, 1580
