Ball del ciri
| |||
| Tipus | tipus de dansa  | ||
|---|---|---|---|
| Interval de temps | segle XVII - | ||
| Estat | Espanya | ||
El ball del ciri és un ball de sis parelles, de caràcter seriós i greu, en què hom duu ciris, rams i almorratxes.[1]
Les balladores van amb vestit negre i mantellina blanca, i els balladors, amb gambeto i barret de copa. Constituïa una cerimònia de traspàs d'atributs, simbolitzats pel ram i el ciri, quan eren fets canvis de càrrec d'administrador d'altar. El moviment d'entrar i sortir oposadament els balladors i les balladores origina la figura d'estrella de 12 raigs igual que a la primera part de la dansa de Castellterçol. En consta l'existència des del segle xviii.
L'estructura coreogràfica[2] del ball es concreta en:
- Passeig d'entrada: permet la col·locació de les parelles participants.
- Ball: executat generalment per les parelles de confrares sortints i els entrants. Més dedicat als sortints
- Relleu de càrrecs: traspàs dels símbols emblemàtics i distintius de la confraria, sigui almorratxes, ciris o rams, que els confrares sortints entreguen als entrants.
- Ball: en aquest cas liderat per les parelles entrants que han accedit al càrrec.
- Passeig de sortida: pot anar precedit per la realització d'algunes evolucions conjuntes de lluïment.
Era propi de la plana de Vic, les Guilleries i el Moianès, i ha perdurat, sobretot, a Castellterçol.
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «ball del ciri | enciclopèdia.cat». [Consulta: 5 desembre 2020].
- ↑ Alonso, Maria Rosa; Forner, Rosa María; Garrich, Montserrat; Gonzàlez, Albert. El Ball del Ciri. Ciudad Real: CIOFF España, 2004. ISBN 978-84-609-0733-6.