Vés al contingut

Balma del Pau Anton

Plantilla:Infotaula indretBalma del Pau Anton
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Tipusjaciment arqueològic Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaCapellades (Anoia) Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 31′ 54″ N, 1° 41′ 29″ E / 41.531614°N,1.691258°E / 41.531614; 1.691258

La Balma del Pau Anton és un jaciment arqueològic ubicat al municipi de Capellades, comarca de l'Anoia. Concretament aquest espai està situat al cingle del Capelló, entre la cova del Paranó i la balma dels Pinyons, just per sobre l'abric de la Consagració, vuit metres per damunt del cim de la cinglera. Les primeres referències a aquest espai com a jaciment arqueològic les trobem en Amador Romaní, en el seu Atlas prehistòric, conservat en el Museu Molí Paperer de la localitat de Capellades. Aquest jaciment s'ha pogut adscriure cronològicament al Leptolític (33.000 - 5.500 ANE).[1]

Descobriment i historiografia del jaciment

[modifica]
  • 1904 - 1905: Amador Romaní visita l'espai enregistrant-lo gràficament però sens anotar de forma concreta quins foren els materials localitzats, no obstant s'indica la recollida de sílex per part de l'arqueòleg.
  • 1984: Amb motiu de la formulació de la Carta Arqueològica de la Comarca de l'Anoia, es visita l'espai, apreciant-se al lloc una gàbia per a gossos. Malauradament durant la visita no es detecten ni materials arqueològics ni estructures.

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • ALMAGRO, M.; SERRA, J.C.; COLOMINAS, J. (1945). Carta Arqueológica de España. Provincia de Barcelona. Madrid: Centro Superior de Investigaciones Científicas
  • ROVIRA I VIRGILI, A. A: Història de Catalunya. Barcelona, 1922-1934. Vol. I.
  • VIDAL, L. M. (1911-12). "Abric Romaní. Estació Agut, Cova de l'Or o dels Encantats". A: Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans, Vol. 4. Barcelona.

Referències

[modifica]
  1. Generalitat de Catalunya «Balma de Pau Anton». Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arqueològic, 7640, 1991.