Balneari Ullastres
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici  | |||
| Construcció | segle XIX | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | noucentisme | |||
| Altitud | 561 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Tona (Osona) | |||
| Localització | C. Dr. Antoni Bayés - c. Pintor Fortuny | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 24376 | |||
El Balneari Ullastres fou el primer balneari que, després del descobriment de les aigües mineromedicinals, hi va haver a Tona (Osona). Inaugurat el 1876, es mantingué en funcionament fins al 1987.[1] Aquest va ser el primer d'una sèrie de balnearis que varen tenir un gran impacte econòmic en la població, van suposar un important impuls econòmic, social i urbanístic pel poble,[2] i varen convertir Tona en un centre d'estiueig de primer ordre.[3]
Descripció
[modifica]Al contrari dels altres balnearis de Tona (Codina, Roqueta, etc.) que tenien l'aspecte dels grans casals modernistes i noucentistes de l'època. L'estructura del balneari, semblant a la de la deu o balneari de la Puda de Segalés, és una nau de planta rectangular, coberta a doble vessant, de planta baixa i un sol pis, amb moltes obertures, principalment a la planta. Les habitacions són àmplies i tenen el paviment de mosaic. A la part lateral i al darrere hi ha piscines que comuniquen amb algunes de les sales interiors.[4]
Un edifici de planta baixa i coberta a dos aigües, acull les instal·lacions hidroteràpiques del balneari més antic de Tona. A destacar el passeig de plàtans i parc annex al conjunt.[4]
Història
[modifica]El 1874 un pagès de la localitat va descobrir a Tona de manera fortuïta una deu d'aigua, que feia l'olor típica de l'àcid sulfúric. Al cap d'un any del descobriment, Ullastres i Companys, van excavar més el pou, fins que van trobar una gran deu d'aigua,[5] que va ser feta analitzar pel Dr. Antoni Bayés i Fuster (1842-1899), que va pensar que podria tractar-se d'aigües medicinals.[6] En descobrir les grans possibilitats que tenien, va decidir de constituir una societat mercantil per a l'explotació de les aigües, juntament amb els seus socis Narcís Ullastres i Josep Quintanas, societat que va gestionar el balneari, del qual el Dr. Bayés va ser el primer metge director.[3] Posteriorment, el fill i el net del Dr. Bayés i Fuster, Candi Bayés i Coch (1867-1955), i Antoni Bayés i Vayreda, foren també directors i copropietaris del Balneari. Mercès a la relació de la família Bayés amb el balneari, el febrer de 2011 foren nomenats fills adoptius de Tona els besnets del Dr. Bayés i Fuster, el cardiòleg Antoni Bayés de Luna i la dibuixant Pilarín Bayés.[7]
Referències
[modifica]- ↑ «Balneari Ullastres». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Ruta-caminada de l'aigua de Tona». campdeleslloses.ca. Arxivat de l'original el 28 de setembre 2010. [Consulta: 21 febrer 2011].
- ↑ 3,0 3,1 «Nomenament d'Antoni Bayés i Pilarín Bayés com a fills adoptius de Tona». Ajuntament de Tona. Arxivat de l'original el 7 d'octubre 2010. [Consulta: 21 febrer 2011].
- ↑ 4,0 4,1 «Balneari Ullastres». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 18 febrer 2013].
- ↑ Milà Puigdomènech, Josep. «Antics balnearis Tona (Osona)». webrutes. Arxivat de l'original el 5 d’abril 2017. [Consulta: 21 febrer 2011].
- ↑ «Història del balneari Codina». balnearicodina.com. Arxivat de l'original el 13 de gener 2012. [Consulta: 21 febrer 2011].
- ↑ «Els germans Antoni i Pilarín Bayés nomenats fills adoptius de Tona». Vilaweb, 04-02-2011. [Consulta: 21 febrer 2011].
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]
- «Fotografies del balneari Ullastres». pla.lagaleriadigital.com. [Consulta: 21 febrer 2011].[Enllaç no actiu]