Balneari d'Alcarràs
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici  | |||
| Construcció | XIX-XX | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura eclèctica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Alcarràs (Segrià) | |||
| Localització | Ctra. N-II | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 14153 | |||
El Balneari d'Alcarràs és un edifici d'estil eclèctic del municipi d'Alcarràs (Segrià) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció
[modifica]És un edifici emplaçat al sud i fora de la població, a 50 m de la línia d'edificació, en una parcel·la enjardinada que fa 56,50 x 44,50 m (supera els 2.514 m²). Al centre d'aquesta parcel·la es va construir el balneari, edifici de planta baixa i pis. Presenta una composició estètica força sòbria que només es perd amb alguns detalls de les balconades i la balustrada que tanca la terrassa, components que li donen una prestància neoclàssica. La distribució tant de les obertures com dels diferents elements arquitectònics és de tendència racionalista.[1]
Història
[modifica]L'antic balneari fou emplaçat sobre una font d'aigües termals coneguda des d'època romana. El 1829 va ser declarada d'utilitat pública. El 15 de març del 1887, per Reial Ordre,[2] s'acceptà l'emplaçament proposat per a instal·lar-hi un balneari i es concedia l'expropiació i autorització sol·licitada per Martin Castells. El balneari es va explotar de 1828 a 1920, tot i que hi ha notícia del seu funcionament fins al 1922.[1]
El balneari donava servei a 20 banyistes amb dues banyeres i un aparell giratori de dutxes, a més de 5 habitacions al pis superior. Constava, a més, d'habitacions per omplir ampolles, dipòsits d'aigües minerals, sala d'espera, sala de reunions, restaurant, cuina i sala de la font per beure l'aigua.[1] La part dels banys és actualment ocupada per la Guàrdia Civil.[1] Al jardí s'hi ha trobat la part superior d'una creu de terme d'estil gòtic.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Balneari d'Alcarràs». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 20 març 2013].
- ↑ Reial Ordre 15 març 1887 acceptant l'emplaçament proposat i concedit l'expropiació i autorització sol·licitada per en Martin Castells.