Baltasar Sans i Pàmies
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 30 maig 1882  Barcelona | ||
| Mort | 19 juliol 1957 (75 anys) Montcada i Reixac (Vallès Occidental) | ||
| Formació | Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | pintor | ||
| Alumnes | Joan Capella i Arenas | ||
Baltasar Sans i Pàmies[1] (Barcelona, 30 de maig de 1882 - Montcada i Reixac, 19 de juliol de 1957) fou un pintor català.
Biografia
[modifica]Va néixer a la Ronda de Sant Pere de Barcelona, fill de Baltasar Sans i Garcia i d'Emília Pàmies i Subirà.[2][3] Va cursar estudis a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando i de tornada a Barcelona va ser deixeble d'Enric Monserdà i Vidal i posteriorment de Modest Urgell. Durant el 1904 va ampliar els seus estudis a París i Roma, on va treballar junt a Marià Benlliure i altres artistes espanyols pensionats.
Al retornar a Barcelona es va establir a Montcada i Reixac, dedicant-se a la pintura d'objectes, bodegons i retrats, exposant a sales i galeries de Barcelona, com les conegudes Galerías Layetanas, punt de trobada d'artistes i intel·lectuals noucentistes.[4]
En paral·lel, Sans va desenvolupar una passió per la fotografia, oferint-li explorar altres tècniques de pintura, prenent imatges fotogràfiques que posteriorment pintava en quadres a l'oli.
A principis dels anys quaranta, Sans va ser mestre de dibuix i pintura del pintor montcadenc Joan Capella.[5]
Es va casar amb Montserrat Artès de Miguel.[3][6]
Referències
[modifica]- ↑ També escrit com a Pamias.
- ↑ Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1882, número de registre 2847.
- ↑ 3,0 3,1 «Esquela de defunció de la mare». La Veu de Catalunya, 14-06-1910, pàg. 3.
- ↑ Sans Pàmies, Baltasar. «Arxiu Històric de Montcada i Reixac» (en català). Arxivat de l'original el 2019-03-06. [Consulta: 3 març 2019].
- ↑ Gómez-Ballesta. Ajuntament de Montcada i Reixac. De tu parte. Biografía de Joan Capella. 1.ª, 2004, p. 165-168. B-162456-2004.
- ↑ «Esquela de defunció de la mare de l'esposa». La Vanguardia, 02-01-1924, pàg. 2.