Baluard de Sant Pere
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Baluard  | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Palma (Mallorca) | |||
| ||||
| Catàleg | 01/02 (Catàleg de patrimoni de Palma, , ) | |||
El Baluard o Bastió de Sant Pere (antigament conegut també amb els noms de bastió de Santa Catalina i bastió de la Creu)[1] és un bastió que fa part de l'antiga murada renaixentista de Palma.
Va ser erigit entre 1575 i 1578, conegut llavors com a Bastió de Santa Caterina.[2] Les murades medievals de Palma eren insuficients davant les armes de pólvora evolucionades, i van haver de reforçar-se amb bastions per combatre l'artilleria enemiga, permetre el moviment de l'artilleria pròpia i poder veure el camp enemic. El reforçament es materialitzà amb la realització d'unes noves murades, ideades per l'enginyer italià Giacomo Palearo Fratín el 1574,[3] que concep un recinte murari format per bastions units entre els per llenços de murada. El bastió de Sant Pere destaca per les seves grans dimensions i la seva posició estratègica, fins al punt que s'hi instal·larà una de les escoles d'artilleria més prestigioses d'Europa.
El baluard ha sofert diferents modificacions al llarg dels segles, i així el 1646, sota el mandat de Vicenç Mut (nomenat el 1638 enginyer i sergent major de la fortificació), es modifica l'altura del bastió de Santa Catalina, per igualar-la a la dels bastions d'en Moranta i del Sitjar i poder comunicar-los a través de la murada. Serà durant el segle xviii quan la construcció adoptarà definitivament la forma actual.
El 1952, després de més de tres-cents anys, el bastió deixarà de tenir ús militar. Uns anys més tard passarà a mans privades. Els nous propietaris projectaren de bastir edificis a tota la zona (com s'esdevengué al bastió del Príncep) i, per això, el 1963 atempten contra la murada amb bombes de calç disparades estratègicament i aconsegueixen d'esbucar gran part de la cortina de ponent del bastió. Els ciutadans de Palma no romangueren impassibles davant aquest fet i llur reacció accelerà la declaració del bastió com a conjunt historicoartístic, i l'Estat en projectà la reconstrucció immediata el 1965.[4]
Després d'aquest incident els terrenys són qualificats d'ús públic i expropiats al final de la dècada dels vuitanta.[5] El bastió, sense tenir un ús específic, cau en un estat de complet abandó fins que el 1997 aquests terrenys són cedits per l'Ajuntament de Palma per a la construcció d'Es Baluard Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma, inaugurat el 30 de gener de 2004.[6]
Referències
[modifica]- ↑ Bibiloni, Gabriel. Els carrers de Palma, 2012, p. 595. ISBN 978-84-616-2222-1.
- ↑ «Baluard de Sant Pere». Fundació Turisme Palma, 2015. Arxivat de l'original el 2018-09-16. [Consulta: 16 setembre 2018].
- ↑ Meliá, Juan Tous. Palma a través de la cartografía (1596-1902) (en castellà). Juan Tous Meliá, 2002, p. 24-25. ISBN 8495267233.
- ↑ Ventayol, G. «Palma salvó el Baluard de Sant Pere de la especulación inmobiliaria hace 50 años» (en castellà). Última Hora, 10-01-2013. Arxivat de l'original el 2013-09-21 [Consulta: 29 setembre 2013]. Arxivat 2013-09-21 a Wayback Machine.
- ↑ «Història - Complex cultural». Es Baluard, Museu d'art modern i contemporani, 2017.
- ↑ «Es Baluard recibe tres millones de visitas en ocho años» (en castellà). El Mundo, 13-12-2012 [Consulta: 20 setembre 2013].
