Vés al contingut

Bambusòidies

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuBambusòidies
Bambusoideae Modifica el valor a Wikidata

Phyllostachys aureosulcata Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font debambú i bamboo economy (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdrePoales
FamíliaPoaceae
SubfamíliaBambusoideae Modifica el valor a Wikidata
Luerss., 1893
Nomenclatura
Sinònims
Olyroideae Modifica el valor a Wikidata
Supertribus

Les bambusòidies (Bambusoideae) són una subfamília de les poàcies amb flors perennes majoritàriament dins la família de les gramínies Poaceae.[1][2]

La Bambusa oldhamii és el membre més grans de la família d'aquestes plantes. En el cas de Dendrocalamus sinicus, tenen tiges individuals (culms) que arriben a una longitud de 46 metres, fins a 36 centímetres de gruix, i un pes de fins a 450 quilograms.[3] Les tiges dels bambús també poden ser de gran longitud. La Kinabaluchloa wrayi té tiges de fins a 2,5 metres de llarg,[4] i l'Arthrostylidium schomburgkii té tiges de fins a 5 metres de llarg,[5] només superada pel papir. Per contra, les tiges del petit bambú Raddiella vanessiae de les sabanes de la Guaiana Francesa només mesuren entre 10 i 20 mil·límetres de llarg per uns dos mil·límetres d'amplada.[6] L'origen de la paraula "bambú" és incert, però probablement prové de l'idioma holandès o portuguès, que originàriament l'havia manllevat del malai o del kanarès.[7][8]

Aquest grup de plantes és força versàtil i té una importància econòmica i cultural notable al sud d'Àsia, el sud-est asiàtic i l'Àsia oriental, utilitzant-se com a material de construcció, font d'aliment (brot de bambú) i com a matèria primera, i es representa sovint en l'art, com ara pintures de bambú i treball del bambú. El bambú, com la fusta, és un material compòsit natural amb una alta relació resistència-pes útil per a estructures.[9] La relació força-pes del bambú és similar a la de la fusta, i la seva força és generalment similar a la d'una fusta tova o de fusta dura.[10]

Subdivisions

[modifica]

Estan dividits en dos supertribus: els Oryzodae i els Bambusodae. Té 13 tribus:

Referències

[modifica]
  1. «bambú». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 25 agost 2024].
  2. McClure, F. A.. «The Bamboos: A Fresh Perspective». A: The Bamboos (en anglès). Harvard University Press, 2013-10-01. DOI 10.4159/harvard.9780674428713. ISBN 978-0-674-42871-3. 
  3. «Dendrocalamus sinicus L.C.Chia & J.L.Sun» (en anglès). Plants of the World Online | Kew Science. [Consulta: 25 agost 2024].
  4. «Kinabaluchloa wrayi (Stapf) K.M.Wong» (en anglès). Plants of the World Online | Kew Science. [Consulta: 25 agost 2024].
  5. «Arthrostylidium Rupr.». tropicos.org. [Consulta: 25 agost 2024].
  6. Judziewicz, Emmit J; Sepsenwol, Sol. «The World's Smallest Bamboo: Raddiella Vanessiae (Poaceae: Bambusoideae: Olyreae), a New Species from French Guiana». A: Journal of the Botanical Research Institute of Texas. v.1:no.1(2007). Fort Worth, Tex: Botanical Research Institute of Texas, 2007, p. 1–7. 
  7. Ayer, Santosh; Timilsina, Sachin; Aryal, Anisha; Acharya, Amul Kumar; Neupane, Asmit «Bamboo forests in Nepal: Status, distribution, research trends and contribution to local livelihoods». Advances in Bamboo Science, 4, 01-08-2023, pàg. 100027. DOI: 10.1016/j.bamboo.2023.100027. ISSN: 2773-1391.
  8. Kelchner, Scot A. «Higher level phylogenetic relationships within the bamboos (Poaceae: Bambusoideae) based on five plastid markers». Molecular Phylogenetics and Evolution, 67, 2, 01-05-2013, pàg. 404–413. DOI: 10.1016/j.ympev.2013.02.005. ISSN: 1055-7903.
  9. Lakkad, S. C.; Patel, J. M. «Mechanical properties of bamboo, a natural composite». Fibre Science and Technology, 14, 4, 01-06-1981, pàg. 319–322. DOI: 10.1016/0015-0568(81)90023-3. ISSN: 0015-0568.
  10. Kaminski, Sebastian; Lawrence, Andrew; Trujillo, David; Feltham, Ian; Lopez, Luis Felipe «Structural use of bamboo. Part 3: Design values». The Structural Engineer, 94, 12, 01-12-2016, pàg. 42–45. DOI: 10.56330/JCLL5610.