Bannermanita

Bannermanita
Fórmula química	(Na,K)0,7V4+0,7V5+5,3O15
Localitat tipus	Volcà d'Izalco, Departament de Sonsonate, El Salvador
Classificació
Categoria	òxids
Nickel-Strunz 10a ed.	4.HF.05
Nickel-Strunz 9a ed.	4.HF.05
Dana	47.3.5.1
Heys	21.1.4
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 15,413Å; b = 3,615Å; c = 10,066Å; β = 109,29°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Color	negre, marró clar en llum transmesa
Exfoliació	perfecta en {100}, desigual en {010}
Tenacitat	fràgil
Lluïssor	submetàl·lica
Color de la ratlla	gris-negre fosc
Diafanitat	opaca
Densitat	3,5 g/cm³ (mesurada); 3,55 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial
Dispersió òptica	relativament forta
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1980-010
Any d'aprovació	1983
Símbol	Bnm
Referències

La bannermanita és un mineral de la classe dels òxids. Rep el nom en honor de Harold MacColl Bannerman (1897, Barney's River, Nova Escòcia - 30 d'octubre de 1976, Middletown, Connecticut, EUA), geòleg del U.S. Geological Survey i professor del Dartmouth College, d'Hannover, Nou Hampshire, EUA.

Característiques

La bannermanita és un òxid de fórmula química (Na,K)_0,7V⁴⁺_0,7V⁵⁺_5,3O₁₅. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1980, i la primera publicació data del 1983. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Segons la classificació de Nickel-Strunz, la carnotita pertany a «04.HF - Tectovanadats».

Formació i jaciments

Va ser descoberta al volcà d'Izalco, al Departament de Sonsonate, El Salvador. Posteriorment també ha estat descrita a la regió de Liberec (República Txeca), a Lavreotiki (Grècia), i al volcà Bezymyannyi (Rússia). Aquests són els únics indrets a tot el planeta on ha estat trobada aquesta espècie mineral.