Banu Amrus
Els Banu Amrús —àrab: بنو عمروس, Banū ʿAmrūs— foren una notable família muladí de la Marca Superior, descendents d'Amrús ibn Yússuf, cosí de Xabrit, fundador de la dinastia dels Banu Xabrit, més coneguda com a Banu t-Tawil.
La branca de la família d'Amrús, els Banu Amrús, van estar embolicats en la política de la Marca Superior. Yússuf va deixar tres fills, Úmar, Yússuf i Zakariyyà; el primer i el tercer van tenir dos fills cadascun. Un d'aquests, Amrús ibn Úmar ibn Amrús (en àrab عمروس بن عمر بن عمروس, ʿAmrūs b. ʿUmar b. ʿAmrūs) es va revoltar a Waixqa el 870, i va fer presoner el seu cosí Lubb ibn Zakariyyà ibn Amrús (en àrab لبّ بن زكريّا بن عمروس, Lubb b. Zakariyyā b. ʿAmrūs), matant a l'àmil Mussa ibn Galí (en àrab موسى بن قلند, Mūsà b. Qalind), aliant-se amb l'oncle patern de l'àmil, Garcia Ènnec de Pamplona; però poc després es va haver de sotmetre a Qúrtuba i fou nomenat governador de Tulàytula. Al mateix temps també van tenir activitat el seu germà Zakariyyà ibn Úmar, el seu oncle Zakariyyà ibn Amrús i el fill d'aquest Úmar ibn Zakariyyà. Massud ibn Amrús (en àrab مسعود بن عمروس, Masʿūd b. ʿAmrūs), fill d'Amrús ibn Úmar, fou el darrer de la família morint el 884 a mans dels seu parent Muhàmmad at-Tawil, de la branca familiar dels Banu Xabrit. Muhàmmad fou el continuador de la família Banu Xabrit, però el fundador de la part de família coneguda com a Banu t-Tawil que va governar principalment a Waixqa i Barbastre.
Genealogia
[modifica]| Banu Amrús | |
| Banu Xabrit | |
| Banu t-Tawil |
| X....h | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Raixid | Yússuf | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Xabrit | Amrús ibn Yússuf | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Abd-Al·lah ibn Xabrit | Mussa ibn Xabrit | Úmar ibn Amrús | Yússuf ibn Amrús | Zakariyyà ibn Amrús | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Abd-al-Màlik ibn Abd-Al·lah | Walid ibn Abd-Al·lah | Issa ibn Mussa | Zakariyyà ibn Úmar | Amrús ibn Úmar | Úmar ibn Zakariyyà | Lubb ibn Zakariyyà | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Muhàmmad at-Tawil | Muhàmmad ibn Walid | Zakariyyà ibn Issa | Àsbagh ibn Issa | Abd-al-Màlik ibn Issa | Massud ibn Amrús | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Abd-al-Màlik ibn at-Tawil | Amrús ibn at-Tawil | Furtun ibn at-Tawil | Mussa Asnar ibn at-Tawil | Yahya ibn at-Tawil | Lubb ibn at-Tawil | Walid ibn at-Tawil | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Abd-al-Màlik ibn Mussa | Yahya ibn Lubb | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Walid ibn Abd-al-Màlik | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Bibliografia
[modifica]- J. A. Souto, Cronología y gobernadores de Huesca omeya, Granada, 1994
Referències
[modifica]- Alberto Cañada Juste, "Los Banu Qasi (714-924)", in Príncipe de Viana, vol. 41 (1980), pp. 5–95 (1980)
- Francisco Codera, "Mohámed Atauil, Rey Moro de Huesca", Revista de Aragón, vol. 1 (1900), pp. 81–85
- Fernando de la Granja, "La Marca Superior en la Obra de al-'Udrí", Estudios de la Edad Media de la Corona de Aragón, vol. 8 (1967), pp. 457–545.
- Philippe Sénac, La frontière et les hommes, VIIIe-XIIe siècle: le peuplement musulman au nord de l'Èbre et les débuts de la reconquête aragonaise, Maisonneuve & Larose, 2000.