Banya de bou
|
Aquest article tracta sobre l'espècie Xylaria hypoxylon, la representativa dels bolets coneguts com a Banyes de bou. Per a d'altres espècies o conceptes que reben aquests nom comú vegeu Banya de bou (desambiguació). |
Xylaria hypoxylon  | |
|---|---|
 | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Fungi |
| Classe | Sordariomycetes |
| Ordre | Xylariales |
| Família | Xylariaceae |
| Gènere | Xylaria |
| Espècie | Xylaria hypoxylon Grev., 1824 |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Clavaria hypoxylon |
.svg){kind=icon}
La banya de bou[1][2] (Xylaria hypoxylon), és un bolet comú, que sol créixer en grups sobre fusta morta de planifolis (soques, troncs, branques). Es caracteritza per formar branques negres erectes i allargades amb les puntes sovint tintades de blanc
Taxonomia
[modifica]Va ser descrit per primera vegada per Carl von Linné com a Clavaria hypoxylon (1745)[3] i mencionat posteriorment a Species Plantarum l'any 1753.[4]
Robert Kaye Greville (1824) va transferir-la al gènere Xylaria.[5]
Iconografia
[modifica]Bolets de Catalunya (1983): 100[6]
Descripció
[modifica][7][8] Bolets gregaris, sovint en flotes; cossos fruiters (ascocarps) cilíndrics, aplanats o en forma de ventall, de fins 80 (115) x 2-8 mm; amb parts fèrtils de 10–45 mm d'alçada 3 2–5 (–15) mm de diàmetre; erectes; durant la tardor solen ser deprimits, de bifurcats a poc ramificats, coberts d'espores asexuals (conidis), de blanques a grisenques, àpex estèrils; en madurar els ascocarps esdevenen menors, de cilindroides a estretament fusiformes, de superfície negra, carbonàcia, rugosa per protuberàncies generades per peritecis immersos en la carn, l'estroma.
Carn dura, elàstic, blanca.
Peritecis minúsculs, arrodonits, amb una perforació, l'ostíol, que, en arribar a la maduresa, permet l'alliberament de les espores sexuals (ascòspores); ascs de 100 × 8 μm; ascòspores 10-12 x 4.5-5.2 μm
Hàbitat
[modifica][9]Saprotròfic sobre fusta de planifolis, prefereix soques; es pot recol·lectar tot l'any.
Distribució geogràfica
[modifica]Estesa per tot Europa però més escassa a mida que ens apropem a localitats nòrdiques, també als Estats Units.[8] Andorra,[10] Catalunya Nord, Catalunya,[11] País Valencià i Illes Balears.[12]
Espècies semblants
[modifica][13][14][15]El gènere consta de diferents espècies que recorden X. hypoxylon. Els dits de mort (Xylaria polymorpha), són engruixits, negres i gens o molt poc ramificats. La banya de bou del carst (Xylaria karsticola), difereix per la superfície de l'estroma, que és marcadament nodulosa i amb clivelles profundes. La superfície de l'estroma també és nodulosa a la banya de bou de Bascònia (Xylaria vasconica) però de color bru pàl·lid, els estromes són cilíndrics i sobre ell genera els conidis a la primavera o inicis d'estiu, mentre la banya de bou (Xylaria hypoxylon) rarament els forma abans de finals de tardor. La banya de bou cendrosa (Xylaria cinerea) presenta grànuls negres minúsculs sobre fons blanc a la superfície de l'estroma.
Comestibilitat
[modifica]No és tòxic però la seva poca carn i textura endurida explica que la majoria de publicacions el consideren no comestible.
Etimologia
[modifica]L'epítet específic deriva de les paraules gregues hypo que significa "sota", i xylon, que significa "fusta".
Referències
[modifica]- ↑ Gràcia, Enric. La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia. II. El Papiol: Editorial Efadós, 2022. ISBN 978-84-18243-12-7.
- ↑ Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars. Figueres: Brau Edicions, 2013. ISBN 9788496905986.
- ↑ Linné, Carl von. Flora Suecica. 2. Stockholm: Salvii., 1753, p. 385:1105.
- ↑ Linné, Carl von. Species plantarum : exhibentes plantas rite cognitas ad genera relatas, cum diferentiis specificis, nominibus trivialibus, synonymis selectis, locis natalibus, secundum systema sexuale digestas (Vol. 2, p. 1182). https://www.biodiversitylibrary.org/page/26069153. Holmiæ: Impensis Laurentii Salvii, 1753. DOI https://doi.org/10.5962/bhl.title.37656. OCLC 30876132.
- ↑ Greville, Robert Kaye. Flora Edinensis: or a description of plants growing near Edinburgh, arranged according to the Linnean System, with a concise introduction to the natural orders of the Class Cryptogamia, and illustrative plates. Edimburg: William Blackwood, 1824, p. 355.
- ↑ «Xylaria hypoxylon». Bolets de Catalunya. Societat Catalana de Micologia, 2, 1983, pàg. 100.
- ↑ Laessøe, Thomas; Petersen, Jens H. Fungi of temperate Europe. Princeton Oxford: Princeton University Press, 2019. ISBN 978-0-691-18037-3.
- ↑ 8,0 8,1 Peršoh, Derek; Melcher, Martina; Graf, Katrin; Fournier, Jacques; Stadler, Marc «Molecular and morphological evidence for the delimitation of Xylaria hypoxylon» (en anglès). Mycologia, 101, 2, 3-2009, pàg. 256–268. DOI: 10.3852/08-108. ISSN: 0027-5514.
- ↑ Marchand, André. Champignons du Nord et du Midi. 4. Perpinyà: Société Mycologique des Pyrénées Mediterranéennes, p. 1-261; 204 (400).
- ↑ Niell, Manuel; Raduan, Gemma; Girbal, Josep. Els fongs d'Andorra. Monografias del cenma, 2008, p. 1-216.
- ↑ Llistosella, Jaume. «Mòdul Fongs. Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya». Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona..
- ↑ Siquier, José L; Salom, Joan Carles. Catálogo de Hongos y Mixomicetos de las Islas Baleares. Micobalear,CB.
- ↑ Fournier, Jacques; Flessa, Fabienne; Peršoh, Derek; Stadler, Marc «Three new Xylaria species from southwestern Europe» (en anglès). Mycological Progress, 10, 1, 3-2011, pàg. 33–52. DOI: 10.1007/s11557-010-0671-8. ISSN: 1617-416X.
- ↑ Fournier, Jacques; Román, Alberto; Balda, Javier; Rubio, E. «Xylaria violaceorosea sp. nov. (Xylariaceae), a distinctive species discovered in Spain» (en anglès). Ascomycete.org, 16-05-2014, pàg. 889 kB. DOI: 10.25664/ART-0097.
- ↑ Fournier, J. «Update on European species of Xylaria», 2014.