Banya viscosa
Calocera viscosa  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 | |||||||||
| Bolet | |||||||||
| Taxonomia | |||||||||
| Superregne | Eukaryota | ||||||||
| Regne | Fungi | ||||||||
| Classe | Dacrymycetes | ||||||||
| Ordre | Dacrymycetales | ||||||||
| Família | Dacrymycetaceae | ||||||||
| Gènere | Calocera | ||||||||
| Espècie | Calocera viscosa Fr., 1827 | ||||||||
| Nomenclatura | |||||||||
| Basiònim | Clavaria viscosa | ||||||||
.svg){kind=icon}
La banya viscosa[1] (Calocera viscosa), és l'espècie representativa d'un grup de bolets gelatinosos caracteritzats per ser sempre molt menuts i d’aspecte molt variat.[2]
Taxonomia
[modifica]Va ser descrita per Christiaan Hendrik Persoon l'any 1794 com Clavaria viscosa.[3] L'any 1823 Jean Baptiste Geneviève Marcellin Bory de Sant Vincent indica que EM Fries reuneix al final de les descripcions d'espècies del gènere Clavaria, i amb el nom de Calocera, certes espècies menudes caracteritzades per textura gelatinosa o córnia, simples o ramificades, sense cama diferenciada, grogues o taronges i que creixen sobre fusta en descomposició; i assenyala entre les espècies més conegudes del gènere Calocera viscosa.[4]
Elias Magnus Fries (1821)[5] sancionà l'espècie de Persoon pel que té prioritat.
Iconografia
[modifica]Bresadola G. (1932): Tab. 23; 1106[6]
Bolets de Catalunya: Làmina 20: 954[7]
_-_geograph.org.uk_-_6659352.jpg)
Descripció
[modifica][2][8]Bolets esparsos; aspecte coral·loide, de 3-10 alt, amb una base comuna que es ramifica de manera repetidament dicòtoma, extrems aguts, de 2-3 puntes, que simulen banyes o dits; consistència elàstica, tova i viscosa; superfície himenial llisa, molt viscosa, relliscosa, de color groc or en temps sec i groc taronja en temps humit.
Cama absent, amb una espècie d'arrel blanca que penetra profundament (fins a 20) en el substrat.
Carn escasa; de consistència elàstica i tenaç; molt viscosa i gelatinosa en temps humit; groga, sense olor ni sabor destacables.
Esporada ocràcia.
Hàbitat
[modifica][2][8] Des de finals d'estiu a finals de tardor, però pot aparèixer en qualsevol moment si s'encadellen diverses pluges. Espècie lignícola, creix selectivament sobre fusta (soques, branques i rels) de conífera.
Distribució geogràfica
[modifica][9]Pròpia de tot l'hemisferi nord; comú però menys que la banya còrnia (Calocera cornea)
Espècies semblants
[modifica][2][10] Es caracteritza per formar cossos fructífers coral·loides, ramificats dicotòmicament, de carn viscosa, elàstica (difícil d'esquinçar) i la base llargament radicant. Gairebé sempre sobre restes de coníferes.
Els exemplars de banya viscosa joves i claviformes s'assemblen als de la banya còrnia (C. cornea). però els d'aquesta última espècie són més petits i coriacis i creixen sobre fusta de planifolis.[7]
Les espècies dels gèneres Ramaria, Clavaria i Clavulinopsis poden recordar la banya viscosa, però tenen la carn fràgil (mai elàstica) ni són gelatinoses. El peu de rata de prat (Clavulinopsis corniculata) viu entre molses i no és lignícola.
Comestibilitat
[modifica]Lleugerament tòxica.[11]
Referències
[modifica]- ↑ Gràcia, Enric. La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia. II. El Papiol: Editorial Efadós, 2022. ISBN 978-84-18243-12-7.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Laessøe, Thomas; Petersen, Jens H. Fungi of temperate Europe. Princeton Oxford: Princeton University Press, 2019. ISBN 978-0-691-18037-3.
- ↑ Persoon, C.H. «[blob:https://babel.hathitrust.org/b3aab5c3-9b3c-4b05-bf7c-95985e4a71be Neuer versuch einer systematischen eintheilung der schwaümme]». Neues Magazin für die Botanik in ihrem ganzen Umfange. Hrsg. von J. D. Roemer, 1, 1794, pàg. 63- ;117.
- ↑ Bory de Saint-Vincent, M. (Jean Baptiste Geneviève Marcellin). Dictionnaire classique d'histoire naturelle. 4. París: Rey et Gravier, Libraries-Editeurs, p. 196. DOI https://doi.org/10.5962/bhl.title.33901.
- ↑ Fries, Elias Magnus. Systema mycologicum. 1, 1821, p. 486.
- ↑ Bresadola, Giacomo «Calocera viscosa». Iconographia Mycologica, 23, pàg. Tab. MCVI.
- ↑ 7,0 7,1 «Calocera viscosa». Bolets de Catalunya. Societat Catalana de Micologia, 20, 2001, pàg. 951-1000; 954.
- ↑ 8,0 8,1 Knudsen, Henning; Vesterholt, Jan. Funga Nordica: agaricoid, boletoid and cyphelloid genera. Copenhagen: Nordsvamp, 2008. ISBN 978-87-983961-3-0.
- ↑ Siquier, José L; Salom, Joan Carles. Catálogo de Hongos y Mixomicetos de las Islas Baleares. Micobalear,CB.
- ↑ McNabb, R. F. R. «Taxonomic studies in the Dacrymycetaceae: II. Calocera (Fries) Fries» (en anglès). New Zealand Journal of Botany, 3, 1, 3-1965, pàg. 31–58. DOI: 10.1080/0028825X.1965.10428712. ISSN: 0028-825X.
- ↑ Lopez, Christophe «Les champignons responsables d’un syndrome gastro-intestinal.». Sciences pharmaceutiques, 1998, pàg. 1-200.
