Bar-cel-ona
 | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Ferran Llagostera i Coll  |
| Protagonistes | |
| Director artístic | Antón Eguiguren |
| Producció | Antoni Llorens i Olivé |
| Guió | Ferran Llagostera i Coll i Josep Albanell i Tortades |
| Música | Companyia Elèctrica Dharma |
| Dissenyador de so | Ricard Casals i Alexandri |
| Fotografia | Tomàs Pladevall i Fontanet |
| Muntatge | Margarita Bernet |
| Productora | Centre Promotor de la Imatge |
| Distribuïdor | Lauren Films |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Espanya |
| Estrena | 30 juny 1987 |
| Durada | 90 min |
| Idioma original | català |
| Descripció | |
| Gènere | comèdia |
   
| |
Bar-cel-ona és una pel·lícula espanyola de comèdia del 1987 dirigida per Ferran Llagostera i Coll en la que fou la seva primera pel·lícula. Llagostera és també autor del guió basat en el llibre El barcelonauta de Josep Albanell.[1] La música és de la Companyia Elèctrica Dharma. Ha estat doblada al català.[2]
Sinopsi
[modifica]23 de juny, abans de la Nit de Sant Joan. Quim és un jove guitarrista que se sent inadaptat a la ciutat de Barcelona i ha comprat un bitllet de vaixell per marxar a Eivissa. Tanmateix, la mateixa tarda abans de marxar coneix l'Ona, una jove divertida i excèntrica de qui s'enamora i amb la qual recorre la ciutat, i descobreix una Barcelona menys inhòspita i amb estil propi on finalment es quedarà.
Repartiment
[modifica]- Ramon Madaula... Quim
- Begoña Martí... Ona
- Alfred Lucchetti ... Dalmau
- Jaume Fortuny... Teo
- Eufemia Román... Maia
- Lluís Ferraz... Jaume
- Rosa Maria Vives ... Mercè
- Mingo Ràfols... Amamialfredo
- Fernando Guillén... Sr. Nicolau
- Ovidi Montllor... Home
- Òscar Mas ... Titus
- Pep Ferrer ... Jugador bar
Premis
[modifica]Tomàs Pladevall Fontanet va rebre el premi al millor tècnic als V Premis de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya.[3]
Referències
[modifica]- ↑ Àngel Comas Bar-cel-ona al Diccionari de llargmetratges: el cinema a Catalunnya després del franquisme, p.38
- ↑ Bar-cel-ona a esadir.cat
- ↑ "Angoixa", elegida mejor película en los premios de cine de la Generalitat, La Vanguardia, 10 de març de 1987