Vés al contingut

Barbed Wire (pel·lícula de 1927)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaBarbed Wire

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióRowland V. Lee i Mauritz Stiller Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Pola Negri
Clive Brook
Claude Gillingwater
Gustav von Seyffertitz
Charles Lane
Einar Hanson
Clyde Cook
Charles Willis Lane Modifica el valor a Wikidata
ProduccióErich Pommer, Jesse Louis Lasky i Rowland V. Lee Modifica el valor a Wikidata
GuióJules Furthman Modifica el valor a Wikidata
FotografiaBert Glennon Modifica el valor a Wikidata
VestuariTravis Banton Modifica el valor a Wikidata
ProductoraParamount Pictures Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorParamount Pictures Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1927 Modifica el valor a Wikidata
Durada67 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès
cap valor Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Format4:3 Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enThe Woman of Knockaloe (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Gènerecinema romàntic, cinema mut, pel·lícula basada en una obra literària, drama i cinema bèl·lic Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0017662 FilmAffinity: 888434 Letterboxd: barbed-wire-1927 Allmovie: v84416 TCM: 490223 AFI: 2718 TMDB.org: 189703 Modifica el valor a Wikidata

Barbed Wire és una pel·lícula muda romàntica estatunidenca del 1927 ambientada a la Primera Guerra Mundial, dirigida per Rowland V. Lee (i Mauritz Stiller, no acreditat). És protagonitzada per Pola Negri com una grangera francesa i Clive Brook com un presoner de guerra alemany del qual s'enamora. La pel·lícula es va basar en la novel·la de 1923 The Woman of Knockaloe de Hall Caine.[1] A diferència de la novel·la original, que està ambientada al camp d'internament de Knockaloe a l'Illa de Man, la pel·lícula té lloc a Normandia, França. Es van fer algunes alteracions argumentals en l'adaptació, incloent-hi el més important, la inserció d'un final feliç.[2]

Pola Negri i Clive Brook

Sinopsi

[modifica]

El 1914, la vida pacífica de la granja Moreau va ser interrompuda per la guerra. El seu fill André s'incorpora a l'exèrcit, mentre a la granja es crea un camp de presoners i la seva filla Mona no sent més que odi cap a Alemanya. En arribar al camp, els presoners alemanys tenen una mirada d'aprovació amb la Mona, però les notícies de guerra que empitjoren la mantenen distant i hostil. Oscar Muller, un presoner que treballa a la granja, demostra amb les seves accions que és un bon home. A mesura que el vincle de la Mona i l'Oscar es fa més fort, també ho fa la desaprovació del veïnat; fins i tot amb el final de la guerra, les conseqüències tràgiques semblen inevitables.

Repartiment

[modifica]

Recepció

[modifica]

Malgrat el missatge pacifista central tant de la pel·lícula com de la novel·la, el públic britànic va reaccionar a la pel·lícula amb un auge de sentiment antialemany. Enfadat per això, Hall Caine va escriure a The Sunday Times oposant-se a la tergiversació 'monstruosa' i 'maliciosa' per part de 'determinades seccions de la premsa', que van descriure el complot com a 'proalemany'.[3]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Barbed Wire at the silentera.com database
  2. ↑ Andrew Kelly, Cinema and the Great War, Routledge, 1996
  3. ↑ ‘Forgotten Prisoners of the Great war’ by Panikos Panayi, in History Today, Volume: 62 Issue: 11 2012

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Barbed Wire
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Barbed_Wire_(pel·lícula_de_1927)&oldid=33776567»