Barcelona posa't guapa
Barcelona posa't guapa va ser una campanya de comunicació empresa per l'Ajuntament de Barcelona per donar a conèixer el Programa de Mesures per a la Protecció i Millora del Paisatge Urbà, dirigida a fomentar la rehabilitació d'edificis i d'altres elements arquitectònics de la ciutat. La campanya, nascuda l'11 de desembre de 1985, va ser dirigida fins a l'any 2001 per Ferran Ferrer Viana, i va comptar com a director tècnic amb Josep Emili Hernández-Cros, reemplaçat el 1987 per Josep Manuel Clavillé. La campanya es va desenvolupar en diverses fases: 1986-1988, 1990, 1992-1994, 1998-1999, 2000-2001, 2007 i 2009.[1] En aquest temps es van restaurar uns 27 000 edificis, un terç del total de la ciutat, i s'han invertit uns 100 milions d'euros.[2]
Orígens i desenvolupament
[modifica]La campanya es va centrar en la rehabilitació de façanes d'edificis i de monuments, així com d'adequació de parets mitgeres. Els diferents canvis en la regulació urbanística havien provocat amb el temps que molts edificis de la ciutat estiguessin a diferents altures o tinguessin diferents alineacions, fet pel qual moltes parets mitgeres havien quedat a la vista, amb l'efecte antiestètic que això comportava. La campanya es va emprendre doncs amb vista a la millora del paisatge urbà, i va comptar amb la col·laboració de diverses empreses i entitats que van patrocinar les restauracions.[1]
La iniciativa va rebre algunes crítiques, ja que el finançament particular va provocar certes derivacions publicitàries i la preponderància dels aspectes quantitatius sobre els qualitatius, al mateix temps que van prevaler els criteris de rendibilitat política sobre l'aspecte social.[3]
Algunes de les actuacions van ser les següents: Av. Mare de Déu de Montserrat, 6; Rec, 43; Sants, 99; Plaça del Mercat de Sarrià; Gran de Gràcia, 172; Gran de Gràcia, 264; Marina, 226; Pelai, 3; Samaniego, s/n; Plaça de la Pomera/carrer de Rubén Darío; General Mitre/Tres Torres; General Mitre/Berna; carrer de Sant Pere més Baix; Mural de Vallcarca; Plaça de Salvador Allende; La Farinera del Clot (Ter, 10); Capellans; Plaça de les Olles; Mural dels Gats (Xuclà/Pintor Fortuny); Escola Vedruna (Plaça dels Àngels); Murals del Bon Pastor; Av. Francesc Cambó (botiga Pavía); Balcons de Barcelona, plaça de Pablo Neruda; Macromural d'entrada al parc de Can Sabaté; Art poètica i poema visual (València, 252); Franz Platko (Travessera de les Corts, 72); Joan Brossa (plaça de la Prosperitat); Mitgera dels objectes (Pescadors, 85).[4]
En aquestes restauracions van participar arquitectes com: Pepita Teixidor, Andreu Arriola, Federico Correa, Yago Conde, Esteve i Robert Terradas, María Luisa Aguado, Josep Corretja, Joan Manuel Clavillé, etc.; o bé artistes o dissenyadors com: Cité de la Création, Joan Barjau, Gabriel Poblet, Joan Manuel Nicolàs, Luis Archilla, Bernardo Gago, José Manuel Pinillo, Antoni Gabarre, etc.[5]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Lecea et al. 2009, p. 386.
- ↑ Carles Arbolí. «La campanya 'Barcelona posa't guapa' ha rehabilitat en 25 anys un de cada tres edificis de la ciutat», 07-12-2010. [Consulta: 4 abril 2015].
- ↑ Lacuesta i González, 1999, p. 148.
- ↑ Jaume Fabre, Josep M. Huertas i Elena Massons. «Les mitgeres de Barcelona». [Consulta: 4 abril 2015].
- ↑ Lecea et al., 2009, p. 387-392.
Bibliografia
[modifica]- Lacuesta, Raquel; González, Antoni. Barcelona, guía de arquitectura 1929-2000. Barcelona: Gustavo Gili, 1999. ISBN 84-252-1801-2.
- Lecea, Ignasi de; Fabre, Jaume; Grandas, Carme; Huertas, Josep M.; Remesar, Antoni; Sobrequés, Jaume Art públic de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona i Àmbit Serveis Editorials, 2009. ISBN 978-84-96645-08-0.