Barnabé Brisson (enginyer)
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 11 octubre 1777 Lió (França) |
| Mort | 25 setembre 1828 (50 anys) Nevers (França) |
Secretari Conseil général des ponts et chaussées (en)  | |
| | |
| Dades personals | |
| Formació | École Polytechnique École des ponts ParisTech |
| Activitat | |
| Ocupació | enginyer de ponts i camins, matemàtic, biògraf |
| Professors | Gaspard Monge |
| Company professional | Pierre-Louis Dupuis de Torcy (en) |
| Família | |
| Pare | Antoine-François Brisson |
Barnabé Brisson (1777-1828), va ser un enginyer i matemàtic francès.
Va formar part de la primera promoció de l'École Polytechnique el 1794 i el 1798 va ingressar a l'École des Ponts et Chausées, essent nomenat enginyer ordinari el 1798 ingressant al cos d'enginyeria de l'Estat, institució a la qual va pertànyer tota la seva vida.[1]
Després de treballar com enginyer al canal entre els rius Roine i Rin i al departament de l'Escalda (actualment a Bèlgica), va ser enviat al departament de Marne per reconstruir ponts, camins i obres d'art fetes malbé per la guerra.
A partir de 1820, a París, va ser professor de l'École des Ponts et Chausées, de la que en va ser inspector general a partir de 1821. També va ser nomenat secretari del Consell Nacional de Ponts i Carreteres.[2] Va mantenir tots aquests càrrec fins a la seva mort prematura el 1828.
El tret principal de l'obra de Brisson és la defensa de la geometria descriptiva com a eina fonamental de l'enginyeria.[3] Deixeble fervent de Monge (estava casat amb la seva neboda), va dedicar-li un obituari el 1818 i va fer una nova edició de la seva Geometrie Descriptive el 1820.[4] Això no vol dir que no estigués al cas dels avenços en anàlisi matemàtica, com ho demostren els seus treballs sobre equacions diferencials i sobre teoria general.[5]
La seva principal obra és Essai sur le système gènèral de navigation intéríeure de la France (Paris, 1829), publicada de forma pòstuma pel seu successor a l'École des Ponts et Chausées i que és un gran tractat d'hidràulica i d'economia.[6]
Referències
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Grattan-Guinness, Ivo. Convolutions in French Mathematics (en (anglès)). Birkhäuser, 1990. ISBN 3-7643-2240-3.
- Picon, Antoine «Les ingénieurs et la mathématisation. L'exemple du génie civil et de la construction» (en (francès)). Revue d'histoire des sciences, Vol. 42, Num. 1, 1989, pàg. 155-172. ISSN: 1969-6582.
- Tarbé de Saint-Hardouin, François-Pierre-H. Notices biographiques sur les ingénieurs des ponts et chaussées : depuis la création du corps, en 1716, jusqu'à nos jours (en (francès)). París: Baudry et Cie., 1884.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Barnabé Brisson (enginyer)» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Taton, René. «Brisson, Barnabé». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 3 abril 2016].