Baronia d'Akova
La baronia d'Akova o baronia de Matagrifó fou una de les dotze grans baronies creades al Principat d'Acaia (establert a partir del 1205, la baronia es va concretar el 1209). Estava situada a Arcàdia i tenia com a centre a la fortalesa de Matagrifó (Matagrecs, ja que els llatins anomenaven grifons els grecs) a la vora de la moderna població de Demetsana. La seva successió ve establerta per la tesi de Karl Hopf, que no té la unanimitat entre els acadèmics.
Història
[modifica]
La baronia fou concedida a Gautier de Roziéres el qual va construir el castell d'Akova o Matagrifon per protegir la vall de l'Alfeios. El 1259 el va succeir el seu fill Gautier II que va renunciar el 1263 (i va morir el 1276). L'hereva més propera era la seva neboda Margarita de Neuilly, filla d'una germana de Gautier i de Joan II de Neuilly, baró de Passava (o Passavant) i mariscal hereditari d'Acaia, la qual des de 1262 estava com hostatge a Constantinoble. D'acord a la llei la reclamació de la baronia s'havia de fer (en cas de estar fora del país) en dos anys i dos dies i lògicament Margarita no va poder presentar la reclamació a temps doncs quan fou alliberada ja havia passat el termini. Finalment a la mort de Gautier II el 1276, el príncep Guillem II de Villehardouin va concedir dos terços de la baronia a Margarita de Villehardouin, que tenia 10 anys, i que als 28 anys es va casar amb Isnard de Sabran (per lo que a vegades es anomenada Margarita de Sabran) i als 33 es va casar en segones noces amb Ricard Orsini, comte de Cefalònia, tenint només una filla del primer matrimoni, Isabel de Sabran, l'esposa del infant Ferran de Mallorca; al mateix temps Guillem II en va restituir un terç a Margarita de Neuilly.
Margarita es va casar tres vegades:
- ) Amb Gibert de Cors, senyor de Lisarea, que va morir el 1258, del que va deixar dos fills: Guillem de Cors, senyor de Lisaréa (Alissos a menys de 15 km al sud-oest de Patres) el 1275 (+ prop del 1280 sense fills); i Margarita de Cors, dama de Lisaréa el 1280 fins al 1289.
- ) Guglielmo o Guillem II de Verona, tercer de Negrepont, mort el 1275, del que no va tenir fills.
- ) Joan de Saint Omer, consenyor de Tebes, baró d'un terç d'Akova o Matagrifon per matrimoni el 1276 amb el que va tenir un fill, Nicolau de Saint Omer, mariscal (1290) i consenyor de Tebes (1290-1314)
Va morir el 1380, por després que el seu fill Gibert, i el terç de la baronia va recaure en la filla Margarita de Cors, casada amb Payen de Sastenay, senyor de Morena o Moraina, que poc després va vendre el terç de la baronia al baró de Calandritsa. Margarita fou dama de Lisaréa durant 9 anys. Vers el 1287, mort Payen, Margarita es va casar amb Jofré de Bruyéres.
Margarita de Cors va deixar una filla del seu primer matrimoni, de nom Elena, que el 1287 va heretar la senyoria de Moraina. Es va casar amb Vilain II d'Annoy, baró d'Arcadia. (vegeu baronia d'Arcàdia).
Referència
[modifica]- Chroniques greco-romaines inédites ou peu connues, per Charles Hopf, Berlin, 1873