Ferran de Mallorca
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1278 (Gregorià)  Perpinyà (Catalunya del Nord) | ||
| Mort | 5 juliol 1316 (37/38 anys) Clarença (Grècia) | ||
| Causa de mort | mort en combat | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | mercenari | ||
| Altres | |||
| Títol | Príncep d'Acaia | ||
| Família | Casal de Barcelona | ||
| Cònjuge | Isabel de Sabran | ||
| Fills | Pagà de Mallorca, Jaume III de Mallorca, Ferran de Mallorca | ||
| Pares | Jaume II de Mallorca i Esclarmonda de Foix i de Cardona | ||
| Germans | Elisabet de Mallorca i de Foix Sança de Mallorca Sanç I de Mallorca Felip de Mallorca Jaume de Mallorca Saura de Mallorca Pere de Mallorca Ferran de Mallorca | ||
Ferran de Mallorca (Perpinyà, 1278 (Gregorià) - Clarença, 5 de juliol de 1316) fou infant de Mallorca.
Biografia
[modifica]Fill del rei Jaume II de Mallorca i Esclarmonda de Foix, i germà de Sanç I de Mallorca. Era net per línia paterna del comte-rei Jaume el Conqueridor i la princesa Violant d'Hongria, i per línia materna del comte Roger IV de Foix i Brunissenda de Cardona. Fou germà del rei Sanç I de Mallorca, Sança de Mallorca i Elisabet de Mallorca, entre altres.
Complot de Bernat Deliciós al Llenguadoc
[modifica]Entre 1305 i 1306, l'infant Ferran es veu involucrat en el complot de rebel·lió que el franciscà de Montepeller Bernat Deliciós organitza amb l'objectiu de deslliurar el Llenguadoc del domini del rei de França.[1]
Bernat Deliciós dirigeix una sublevació popular a Carcassona que compta amb el suport dels burgesos encara seguidors del catarisme. La idea que tenien els promotors d'aquesta revolta era de retornar el Llenguadoc a l'infant mallorquí Ferran. Una comitiva visita l'infant i aquest, imprudent, accepta la proposta.
En ser posats en antecedents els monarques francès i mallorquí tot es descobreix i ambdós monarques prenen represàlies. El rei francès, ordena penjar a 14 cònsols de Carcassona i mana empresonar a Deliciós; per la seva part, el rei mallorquí, Jaume II bufeteja públicament a Ferran. L'infant Ferran decideix deixar la cort de Mallorca i aixoplugar-se a la cort d'Aragó.
La Companyia Catalana d'Orient
[modifica]El 1307 va ser enviat a Grècia amb la missió de prendre el comandament de la Companyia Catalana d'Orient sota el seu nom o el de Frederic II de Sicília. La Companyia estava aleshores sota el comandament de Bernat de Rocafort, que va refusar sotmetre's a l'infant Ferran de Mallorca.
Posteriorment va ser capturar per Tibald de Cepoy, dut presoner a Tebes i posteriorment a Nàpols, on fou alliberat el 1309 per Carles I de Valois gràcies a la intervenció del seu pare, el rei de Mallorca.
Després del seu alliberament es distingí, el 1310, en el setge d'Almeria en el qual donà mort al fill del rei de Guadix. Posteriorment, l'any 1312, retornà a Sicília on Frederic II li donà en feu Catània i el castell Ursino.
Conquesta del Principat d'Acaia
[modifica]Pel seu matrimoni amb Isabel de Sabran (febrer 1313), l'infant Ferran aconseguí els drets del Principat d'Acaia heretats de la seva mare Margarida.[2] A partir d'aquest moment l'infant inicià els preparatius per a la conquesta del principat, on els nobles s'havien revoltat al voltant d'una cosina d'Isabel, Matilda d'Hainaut.
L'Infant Ferran de Mallorca arribà al Principat d'Acaia el 1315. A la batalla de Picotin, derrotà les tropes de Matilda d'Hainaut i el seu marit Lluís de Borgonya. Aquest contraatacà intentant endebades capturar el Castell de Chalandritsa que estava sota el control de l'Infant Ferran de Mallorca. Davant del fracàs del setge, Lluís de Borgonya es retirà a Patras, on rebé els reforços del governador de Mistra. Lluís de Borgonya, coneixedor de la pròxima arribada dels reforços enviats per la Companyia Catalana d'Orient des del Ducat d'Atenes i d'altres enviats des del Regne de Mallorca, es decidí a presentar batalla a Clarença. L'Infant Ferran de Mallorca va morir en la batalla de Manolada el 5 de juliol del 1316.
Núpcies i descendents
[modifica]Entre els anys 1309 i 1310, tant el seu pare com el rei d'Aragó projectaren diversos matrimonis per a l'Infant Ferran.[3] Així, durant l'abril de 1309 es negociava el matrimoni amb l'infanta Isabel, filla de Sanç IV de Castella, i entre el desembre de 1309 i maig de 1310, Jaume II d'Aragó portava a terme negociacions per casar-lo amb Clemència d'Hongria, filla de Carles Martell d'Anjou. Cap dels dos projectes no prosperà. Finalment, pel maig de 1310 s'iniciaven tractes per casar-lo amb una princesa sarda, filla del jutge de Gallura[a]. Es desconeix si aquest últim projecte s'acabà portant a terme. D'una manera ò altre, l'infant Ferran es (tornava?) a casar el 17 de febrer de 1313 [3] a Messina, Itàlia, amb Isabel de Sabran, filla d'Isnard de Sabran i Margarida d'Acaia. D'aquesta unió nasqué:
- l'infant Jaume. Futur Jaume III de Mallorca (1315-1349), rei de Mallorca com a hereu del seu oncle Sanç I de Mallorca
Alguns historiadors, com André Favyn ò Louis de Mayerne (s. XVI) anomenen un suposat segon fill d'aquest matrimoni, l'infant Frederic,[4][5] tot i que en tot cas s'hauria de tractar d'un fill d'una relació anterior [b].
El 5 d'octubre de 1315 es casà amb Isabel d'Ibelin, filla de Felip d'Ibelin, senescal de Xipre. D'aquesta unió va néixer:
- l'infant Ferran de Mallorca (1316-1342), vescomte d'Omelas. Es casà amb Esquiva de Lusignan, filla del rei Hug IV de Xipre.
Tingué diversos fills il·legítims:[6]
- Sanç de Mallorca, casat amb Laura de Rosselló
- Joan de Mallorca (?- 1374), casat amb Constança d'Eslava
- Vidal de Mallorca
- Pagà de Mallorca (?-1349), casat amb Blanca de Salellas
- Esclarmonda de Mallorca (?- 1374), religiosa al convent de Santa Clara de Perpinyà.[7] En fou abadessa entre els anys 1370 i 1374[8]
Notes
[modifica]- ↑ Com indica Rubió i Lluch, es tractaria d'una germana de Joana Visconti. Devia ser una filla pòstuma de Nino Visconti, ja que aquest, en el seu testament de l'any 1296 no menciona cap altre filla, si bé insisteix repetidament en el supòsit d'un fill pòstum (podem pensar que la seva esposa estava embarassada en el moment de la redacció del testament)
- ↑ Pel testament d'Isabel de Sabran, datat pel març de 1315,[3] sabem que el matrimoni no tenia cap altre fill en aquell moment. Isabel institueix com a hereu universal el fill que estava esperant en aquell moment (l'infant Jaume, nascut el 5 d'abril d'aquell mateix any). Isabel moriria a les poques setmanes del part
Referències
[modifica]- ↑ Matínez Ferrando, Ernest «La primera aventura del Infante Don Fernando de Mallorca». Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona. Nº 28, 1960, pàg. 27-39.
- ↑ Rubió i Lluch, Antoni; Ferrer i Mallol, Maria Teresa. Diplomatari de l'Orient català (1301-1409). 2001. Institut d'Estudis Catalans, 1947, p. 798. ISBN 9788472836129., Documents LXIX (Capítols Matrimonials)
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Rubió i Lluch, Antoni «Contribució a la biografia de l'infant Ferran de Mallorca». Estudis Universitaris Catalans, 1913, pàg. 291-379.[Enllaç no actiu]
- ↑ Favyn, André. Le Theatre d'Honneur et de Chevalerie ou l'Histoire des Ordres militaires des Roys & Princes de la Chrestienté & leur Genealogie. Volum 2. Robert Fouet, 1620, p. 1239.
- ↑ Mayerne Turquet, Louis. The Generall Historie of Spaine, 1612, p. 1364.
- ↑ Alomar Esteve, Gabriel. L'Infant Ferrando de Mallorca. Ajuntament de Palma, 1990, p. Taula V "Descendència il·legitima de l'Infant Ferrando". ISBN 978-8487159107.
- ↑ Alart, M. Inventaire-sommaire des Archives départementales antérieures à 1790, Pyrénées-Orientales. Tome Premier, 1868, p. 56.
- ↑ Tolra de Bordas, Joseph. l'Ordre de Saint François d'Assise en Roussillon (en francès). París: V. Palmé, 1884, p. 543.
Enllaços externs
[modifica]- «Ferran de Mallorca». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.