Barraca d'en Robés
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Cabana  | |||
| Construcció | segle xviii | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Obra popular | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Cadaqués (Alt Empordà) | |||
| Localització | Camí de l'Aigua, al vessant nord de la sureda d'en Xirau. Cadaqués (Alt Empordà) | |||
| ||||
| Format per | barraca d'en Robés I barraca d'en Robés II | |||
| IPA | ||||
| Identificador | IPAC: 37816 | |||
| IPA | ||||
| Identificador | IPAC: 37817 | |||
Barraca d'en Robés és un conjunt de dues barraques de pedra seca del municipi de Cadaqués (Alt Empordà) incloses en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Estan situades a l'oest del nucli urbà de la població de Cadaqués, a la sureda d'en Xirau, vessant nord del puig es Simonets. S'hi arriba pel camí de l'Aigua, amb accés des del quilòmetre 12 de la carretera GI-614, vorejant el recorregut de la riera de Sant Vicenç. Situada per sobre del camí.[1]
Es tracta de barraques construïdes en un terreny força abrupte, amb un marcat desnivell cap a la riera. Tot i que la zona està dividida en terrasses aptes per al cultiu, actualment es troba tot cobert de vegetació. Les barraques consten d'un petit abric format a la roca natural del terreny, tancat amb un mur bastit amb la tècnica de la pedra seca.[1]
La forma de la roca fa que l'abric s'utilitzi com espai interior, amb un banc corregut excavat a la paret, i alhora provoca que el mur només sigui necessari a la banda oest de l'abric, on l'obertura és més gran. El mur està bastit amb lloses de pissarra de diverses mides, disposades en filades irregulars, i blocs de pissarra rectangulars més grans per regularitzar les cantonades. A l'altre costat de l'obertura natural hi ha les restes del possible brancal est de l'accés a l'interior.[1]
Història
[modifica]A Cadaqués hom pot generalitzar que les cabanes de vinya van lligades al moment àlgid de l'explotació agrícola, especialment la vinícola a partir dels segles xviii i xix. El conreu de vinyes va ser impulsat pel monestir de Sant Pere de Rodes, propietari d'una bona part de les terres que formen el Cap de Creus.[1]
Vers l'any 1716 es documenta 154 hectàrees de vinya que el 1879 ja eren 376. A partir de 1865 quan la fil·loxera comença a afectar greument a les vinyes franceses, el conreu de la vinya empordanesa es veu afavorit incrementant les seves explotacions, principalment cap a Gènova i Roma. Aquest auge va davallar amb la introducció de la fil·loxera al país cap al 1865, fent estralls en l'economia empordanesa i provocant una gran crisi en el sector, continuada de diferents migracions cap a, principalment, Cuba i Argentina.[1]
És a partir d'aquest moment en què, hom pot parlar que el conreu de vinyes passa a ser un activitat econòmica secundària i complementària a la pesca, l'horticultura o el conreu de les oliveres.[1]
La funció bàsica de les cabanes de pedra seca era tant l'aixopluc en moments de mal temps, com a magatzem per guardar les eines de treball.[1]
A l'Empordà, les barraques de pedra seca es troben en diversos sectors, però es poden agrupar en tres principals: El format per l'Albera i el Cap de Creus, on destaca la construcció emprant llicorella; un altre que abastaria el massís del Montgrí, de substrat calcari; i l'últim format pel paratge de la Garriga i per la serra dels Tramonts, també calcari.[1]