Barrella llisa
Salsola tragus ![]() | |
---|---|
![]() Barrella llisa (Salsola tragus) | |
Taxonomia | |
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Caryophyllales |
Família | Amaranthaceae |
Tribu | Salsoleae |
Gènere | Salsola |
Espècie | Salsola tragus ![]() L., 1756 |
Nomenclatura | |
Sinònims |


La barrella llisa, sosa, salat, o simplement barrella (Salsola tragus) és una planta del gènere Salsola.
Distribució i descripció
[modifica]
Originalment prové de les zones centrals d'Euràsia.
Va ser introduïda entre el 1870 i el 1874 a Dakota del Sud per part dels colons russos i es va estendre molt ràpidament per les planes continentals. Als Estats Units i Austràlia es considera una espècie invasora.[1]
La barrella llisa és una planta anual halòfita que creix en terrenys salats del litoral i també en sòls àrids de l'interior a on altres plantes no poden sobreviure.
És un arbust verd blanquinòs que pot arribar a fer fins a uns 90 cm d'alçada. Les fulles són suculentes, llises i brillants, no tan rígides com les de la Salsola kali però més estretes. Les flors són menudes i tenen un to groguenc amb dibuixos rosats.
La forma de propagar les llavors que té aquesta planta és la d'un estepicursor. A la tardor, amb vents forts, la base de l'arbust sec i mort es pot desprendre o trencar i es posa a rodar, podent recórrer grans distàncies i anant prenent forma de bola a mesura que avança. D'ací ve el seu nom popular de "barrella". Aquestes esferes portades pel vent poden ser perilloses per al tràfic de carretera.
Usos
[modifica]Les barrelles són plantes que fins al segle xix es feien servir per produir cendres riques en sosa (carbonat de sodi).
La sosa d'aquestes plantes s'obtenia antigament cremant-les i s'utilitzava per a fer sabó i vidre. Va tindre una certa importància local fins que la sosa es va començar a obtenir a escala industrial segons el mètode Leblanc.
Les fulles joves són comestibles.
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]Enllaços externs
[modifica]- Estudi sobre cinc herbaris històrics Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.