Vés al contingut

Barrinadora dels geranis

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuBarrinadora dels geranis
Cacyreus marshalli Modifica el valor a Wikidata

Adult a Gènova, Itàlia
Eruga sobre gerani
Enregistrament

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Hoste
Envergadura22,5 mm i 19 mm Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN174289 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseInsecta
OrdreLepidoptera
SubordreGlossata
SuperfamíliaPapilionoidea
FamíliaLycaenidae
TribuPolyommatini
GènereCacyreus
EspècieCacyreus marshalli Modifica el valor a Wikidata
Butler, 1898
Distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata

La barrinadora dels geranis (Cacyreus marshalli)[1] és una espècie de lepidòpter papilionoïdeu de la família dels licènids (Lycaenidae).[2] És d'origen sud-africà, i la seva larva s'alimenta dels geranis (gènere Pelargonium), que són del mateix origen. És present als Països Catalans, on és una espècie invasora.

Expansió

[modifica]

El 1989 se'n va detectar la presència a Mallorca,[3] el 1993 va saltar a Catalunya i el País Valencià, i després s'ha escampat per una bona part d'Europa i s'ha convertit en una plaga per als geranis domèstics, però no ha afectat les espècies autòctones.[4] Això pot resultar sorprenent, perquè a l'Àfrica no sols s'alimenta de les plantes del gènere Pelargonium, sinó també de les del gènere Geranium, que també és autòcton a Europa.[5] A diferència del que passa al territori d'origen, on no constitueix una plaga, als Països Catalans no té depredadors naturals i està catalogada com a invasora.[6]

Biologia

[modifica]

La femella pon els ous sobre els capolls florals o sobre les fulles dels geranis, i l'eruga, quan neix, fa túnels per dins de la fulla o el capoll mentre se'ls va menjant. Quan creix més, l'eruga surt a fora i continua menjant-se els capolls des de fora, si són prou abundosos. Si no, entra a la tija pels brots terminals i se la va menjant per dintre mentre va baixant. És aleshores quan més perjudica la planta, que es pot morir o quedar molt malmesa.[4]

Referències

[modifica]
  1. «Proposta de noms comuns per a les papallones diürnes (ropalòcers) catalanes». Butlletí de la Societat Catalana de Lepidopterologia. Arrizabalaga et al., 01-12-2012. [Consulta: 26 gener 2014].
  2. Tolman, Tom; Lewington, Richard. Mariposas de España y Europa (en castellà). Lynx, 2011. ISBN 978-84-96553-84-2. 
  3. Sarto i Monteys, V.; A. Masó «Confirmación de Cacyreus marshalli Butler, 1898 (Lycaenidae, Polyommatinae) como nueva especie para la fauna europea». Bol. San. Veg. Plagas, 17, 1991, pàg. 173-183. Arxivat de l'original el 3 de març 2016 [Consulta: 13 maig 2013].
  4. 4,0 4,1 Masó, A.; V. Sarto i Monteys «Estat actual de la dispersió de cacyreus marschalli Butler, 1898 (Lepidoptera: Lycanidae a la península ibèrica». Ses. Entom. ICHN-SCL, [Barcelona], 175-185, 1996 [Consulta: 13 maig 2013].
  5. de Bolòs, Oriol [et al.].. Flora manual dels Països Catalans. 2a edició. Barcelona: Pòrtic, 1993. ISBN 84-7306-400-3. 
  6. «Cacyreus marshalli». Excocat sistema d'informació de les espècies exòtiques de Catalunya. CREAF. [Consulta: 9 octubre 2015].[Enllaç no actiu]