Barroisita
 Barroisita | |
|---|---|
| Fórmula química | ☐(NaCa)(Mg₃Al₂)(Si₇Al)O22(OH)₂ |
| Epònim | Charles Barrois  |
| Localitat tipus | Cleary Creek, Fairbanks, Fairbanks North Star Borough, Alaska, Estats Units |
| Classificació | |
| Categoria | silicats > inosilicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.DE.20 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.DE.20 |
| Heys | 16.24.6 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 9,75Å; b = 17,92Å; c = 5,29Å; β = 104,49° |
| Grup espacial | grup espacial C2/m |
| Color | de verd blavós a verd |
| Duresa | 5 a 6 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanc |
| Impureses comunes | Ti, Cr, Mn, Ni, K, F, Cl |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) |
| Codi IMA | IMA2012 s.p. |
| Any d'aprovació | 1922 |
| Símbol | Brs |
| Referències | [1] |
La barroisita és un mineral de la classe dels silicats que pertany i dona nom al grup del nom arrel barroisita. Va ser anomenada en honor de Charles Eugene Barrois (1851-1939), geòleg i paleontòleg francès.[1]
Característiques
[modifica]La barroisita és un silicat de fórmula química ☐(NaCa)(Mg₃Al₂)(Si₇Al)O22(OH)₂. Cristal·litza en el sistema monoclínic en vores o nuclis d'altres cristalls d'espècies mixtes d'amfíbols.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és de 5 a 6. Forma una sèrie de solució sòlida amb la ferro-barroisita.[1]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'antofil·lita pertany a «09.DE - Inosilicats amb 2 cadenes dobles periòdiques, Si₄O11; clinoamfíbols».
Formació i jaciments
[modifica]La barroisita apareix en fàcies metamòrfiques d'esquists blaus.[2] Va ser descoberta a Cleary Creek, a Fairbanks (Alaska, Estats Units). També ha estat descrita a Austràlia, Àustria, l'Equador, Eslovàquia, Espanya, altres indrets dels Estats Units, França, Grècia, Itàlia, el Japó, Nova Zelanda, Noruega, el Regne Unit, Rússia, Suïssa, Turquia, Veneçuela i la Xina.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Barroisite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ 2,0 2,1 «Barroisite». Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 8 de maig 2019. [Consulta: 18 desembre 2018].