Vés al contingut

Bartomeu Sintes Sagreras

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaBartomeu Sintes Sagreras
Biografia
Naixement21 juliol 1853 Modifica el valor a Wikidata
Ciutadella de Menorca (Menorca) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 octubre 1896 Modifica el valor a Wikidata (43 anys)
Barcelona
Activitat
Ocupaciópedagog musical, compositor Modifica el valor a Wikidata

Bartomeu Sintes Sagreras (Ciutadella de Menorca, 21 de juliol de 1853 - Barcelona, 22 d'octubre de 1896[1]) fou un professor de música i compositor.[2]

Biografia

[modifica]

Fou fill de Bartomeu Sintes i Casasnovas[3] i d'Inés Sagreras i Sagreras (*-1897).[1][4]

Degué realitzar els primers estudis de música amb els seus oncles, els sacerdots Antoni i Miquel Sintes. Per eludir el servei militar, fugí de Menorca i passà a l'Alger en barca.[5] D'allà marxà a Marsella, on ingressà al Conservatori de Música. Una vegada acabats els estudis musicals, passà a l'Uruguai, i s'instal·là a Montevideo, on es dedicà a l'ensenyament i també a la composició. A instàncies del seu oncle Antoni, tornà a Menorca, i fixà la seva residència a Ciutadella. Tornà a deixar encara Menorca i marxà a Catalunya. A Barcelona posà música a la sarsuela La zagala del valle, el llibret de la qual seria imprès a Barcelona el 1895. L'obra, que se situava a la Vall d'Ansó l'any 1875, no arribà a representar-se mai.

Bartomeu Sintes morí sobtadament a Barcelona un any després a conseqüència d'un atac apoplèctic.

Obres

[modifica]

Sarsuela

  • La venganza del pirata (llibret de Mateu Obrador).
  • La zagala del valle (llibret de Fernando Gabaldón Rodrigo), Barcelona, 1895.[6][7] El llibretista va escriure una segona part amb el títol Afanes bienlogrados, que sembla que no va arribar a ser posada en música.[8]

Piano

  • Los Arrullos, polca; Skaking Rink, capricho polca.

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Registre de defuncions de l'Ajuntament de Barcelona, any 1896, número de registre 7642.
  2. Mas i Vives, Joan. Diccionari del teatre a les Illes Balears. Volum II. P-Z. Palma / Barcelona: Lleonard Muntaner Editor / Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2006, p. 229. ISBN 84-8415-832-2. 
  3. Arran de la seva defunció, el diari La Voz de Menorca del dia 1 d'abril de 1909, p. 3, va incloure un document oficial de declaració d'hereus de Bartomeu Sintes i Casasnovas, al qual esmenta com a "Canónigo penitenciario de la Santa Iglesia Catedral de Ciudadela". Els hereus foren Joan i Maria Sintes i Sagreras.
  4. Gaceta de Madrid, any 1897, número 14 del 14 de gener de 1897, pàgina 203: «En virtud del presente edicto se anuncia el fallecimiento sin testar de Doña Inés Sintes y Sagreras y su hermano germano [germà carnal] D. Bartolomé Sintes Sagreras, naturales de Ciudadela, isla de Menorca, provincia de las Baleares, de catorce y cuarenta y dos años de edad respectivamente, vecinos de dicha Ciudadela, fallecida la primera en la misma ciudad el día 23 de Mayo de 1879, y el Sr. D. Bartolomé en Barcelona, calle del Hospital, núm. 18, donde se hallaba accidentalmente, a las diez de la noche del día 22 de octubre del año próximo pasado 1896; eran hijos legítimos de D. Bartolomé Sintes y Casasnovas y de Doña Inés Sagreras y Sagreras, naturales de la expresada ciudad de Ciudadela, ésta difunta y aquél viviente; habiéndose presentado reclamando la herencia Don Bartolom é Sintes Casasnovas, padre de dichos finados, y los hermanos germanos de los mismos D. Juan y Doña María Sintes y Sagreras; y se llama a los que se crean con igual o mejor derecho, para que comparezcan a reclamarlo ante este Juzgado y Escribanía del que refrenda dentro del término de treinta días».
  5. Mercadal Bagur, Deseado «Los músicos menorquines - Bartomeu Sintes i Sagreras». Revista de Menorca, 1979, pàg. 240-241.
  6. «La Zagala del Valle». Universitat de Barcelona. [Consulta: 21 juliol 2020].
  7. Catalogació de l'obra La zagala del valle al llibre Catálogo del Teatro Lírico español en la Biblioteca Nacional (3 volums), volum II, pàgina 98, número de entrada 2532.
  8. Gabaldón Rodrigo, Fernando Afanes bienlogrados. Tipografia de F. Badia, Barcelona, 1897.