Bartomeu Vidal i Nadal
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1822  Barcelona |
| Mort | 1887 (64/65 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | empresari, terratinent |
Bartomeu Vidal i Nadal (Barcelona, 1822 - Barcelona, 1887) fou un empresari i hisendat barceloní del segle xix.
Fill del comerciant de Sant Feliu de Llobregat Bartomeu Vidal i Mayol (1776-1841) i Marianna Nadal i Ferrater (1793-1870),[1] va ser director de la Sociedad del Fomento Nacional, precedent del Banc de Barcelona (1845), i va intervenir com a inversor en altres quinze societats entre els anys 1850 i 1864. Des del 1859 es dedicà en cos i ànima a l’especulació de terrenys i fou el principal impulsor d'El Fomento del Ensanche de Barcelona, societat liquidada el 1867, plena de deutes. Entre 1864 i 1865 va promoure una residència senyorial al Passeig de Gràcia, projectada per l’arquitecte Josep Oriol Mestres.[2]
Referències
[modifica]- ↑ «Jose Rufino Vidal y Nadal family tree» (en anglès). ancestry. [Consulta: 3 octubre 2022].
- ↑ Artigues i Vidal, Jaume; Mas i Palahí, Francesc. El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807/1808-1856, 2019, p. 516. ISBN 978-84-9156-216-0.
Bibliografia
[modifica]- Galí, Roser «Crédito comercial e inversión fabril. El “holding” Nadal i Ribó (1828-1875)». Revista de Historia Industrial, 22, 2002, pàg. 45-78.
- Oliva i Ricós, Benet «Capital comercial i primera industrialització. La casa de comerç «Nadal y Ribó» i la industrialització catalana a mitjan segle XIX». Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols, XVIII, 2000, pàg. 373-418.
- Solà Parera, Àngels «Producció, inversió i especulació en la gran burgesia barcelonina del segle xix. El cas dels germans Vidal i Nadal». Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols, XIV, 1996, pàg. 305-338.
- Solà Parera, Àngels «Comerciants catalans un xic especials: anada i retorn dels catalans a "les Castilles" en el segle XIX». Els catalans a España, 1760-1914. Universitat de Barcelona-Centre d'Història Contemporània de Catalunya, 1996, pàg. 47-65.