Bartomeu Xiberta i Roqueta

Bartomeu Fanti Xiberta

Biografia
Naixement	Baldiri Xiberta i Roqueta 4 abril 1897 Santa Coloma de Farners (Selva)
Mort	26 juliol 1967 (70 anys) Terrassa (Vallès Occidental)
Religió	Església Catòlica
Activitat
Ocupació	historiador, pedagog
Membre de	Secció de Ciències de l'Institut d'Estudis Catalans (membre corresponent de l'IEC) (1946–)
Orde religiós	Carmelites
prevere

Baldiri Xiberta i Roqueta, en religió Bartomeu Fanti Xiberta (Santa Coloma de Farners, Selva, 4 d'abril de 1897 - Terrassa, Vallès Occidental, 26 de juliol de 1967) fou un teòleg i medievalista de l'Orde del Carmel. Ha estat declarat servent de Déu per l'Església catòlica, i n'està obert el procés de beatificació.

Biografia

Baldiri Xiberta havia nascut a Santa Coloma de Farners, als deu anys començà a estudiar al seminari menor dels Carmelites de l'Antiga Observança d'Olot. Tres anys més tard marxà a Onda, on continuà estudiant al convent i ingressà a l'Orde del Carmel calçat; professà en 1913, canviant el seu nom pel de Bartomeu Fanti. Va cursar filosofia i, al convent de Caudete, teologia, ordenant-s'hi diaca. Continuà estudiant a Roma, on fou ordenat sacerdot el 20 de desembre de 1919 i fou deixeble de Maurice de la Taille i Franz Ehrbe, que dirigí la seva tesi doctoral Clavis Ecclesiae (1922), que tingué ressò a tot Europa i anticipà el pensament eclesiològic de la constitució Lumen gentium del Concili Vaticà II, quaranta anys posterior. Es dedicà a la docència en teologia a la Universitat Gregoriana de Roma fins que el 1937 fou expulsat d'Itàlia per Mussolini, anant a viure als Països Baixos i, del 1939 al 1947, a Olot.

Va redescobrir i revaloritzar els mestres carmelitans medievals, sobre els que publicà De scriptoribus scholasticis s. XIV ex Ordine Carmelitarum (Lovaina 1932) i Guiu de Terrena carmelita de Perpinyà (Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1932), important contribució a la història de la filosofia catalana medieval. Com a teòleg, havia estat influït per Matthias Joseph Scheeben i, després, pels sants pares grecs; tanmateix, el seu pensament fou eminentment personal. En destaquen els estudis sobre la Penitència, exposats a la tesi Clavis Ecclesiae, i sobre les doctrines cristològiques: Tractatus de verbo incarnato (Madrid, 1954), El yo de Jesucristo (1954), Conflicto entre dos cristologias (Barcelona, 1954). Va compilar un recull de fonts per a l'estudi de la cristologia a Enchiridion de verbo incarnato (Madrid, 1957). Va escriure un tractat general de teologia: Introductio in sacram theologiam(Madrid, 1949). La seva última obra fou La tradición y su problemática actual (Barcelona, 1964), dedicada a la Revelació.

Va ésser un dels grans restauradors de la intel·lectualitat catalana catòlica dels anys vint i trenta del segle xx, com Carles Cardó, Ignasi Casanoves o Miquel d'Esplugues. Era membre de l'Acadèmia Romana de Sant Tomàs i d'altres entitats acadèmiques, com l'Institut d'Estudis Catalans, la Societat Filosòfica de Catalunya, la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona o l'Estudi General Lul·lià de Mallorca. Consultor de la Sagrada Congregació de Sagraments i membre de la Comissió Preparatòria del Concili Vaticà II, en la qual fou perit i participà activament.

A l'orde carmelità fou comissari general de Catalunya i assistent general. El 1964 va patir un ictus apoplèctic i va morir tres anys després, paraplègic i amb demència, a Terrassa en 1967.

Veneració

El 30 de gener de 1997, la diòcesi de Barcelona, a petició dels Carmelites de l'Antiga Observança de Catalunya, començà el procés de beatificació del prevere a causa de les seves virtuts heroiques, declarant-lo servent de Déu. L'enquesta diocesana acabà el 13 de gener de 2006.

Bibliografia

• "Bibliographia scriptorum A. R. P. Bartholomaei M. Xiberta, O. Carmelitarum", Carmelus, 9 (1962), p. 160-196.
• Millán Romeral, Fernando. Reconciliación con la Iglesia: influencia de la tesi de B.F.M. Xiberta (1897-1967) en la Teología penitencial del siglo XX. Roma: Edizioni Carmelitane, 1997. (Textus et Studia Historica Carmelitana, nº 24), tesi doctoral de l'autor.
• E. Llamas Martínez. "Xiberta, Bartolomé", en GER enciclopedia. Arxivat 2007-12-10 a Wayback Machine.
• Ramis Pompeyo M. Ideario filosófico de Bartolomé Xiberta. Universidad Los Andes, 1996.