Barwan

Barwan fou una principat tributari protegit de l'Índia, a Oudh, al districte d'Hardoi a Uttar Pradesh. Era una pargana que limitava al nord amb les parganes de Saromannagar i Pali; a l'est amb la de Bawan; al sud amb la de Sandi i e l'oest amb la de Katiari. El terreny era amagat, amb pocs camins i força inaccessible i s'estenia pels dos costats del riu Garra amb les terres altes al llarg del Ganges i el Ramganga Occidental. La superfície era de 137 km² amb dos terços cultivats. Pagava un tribut de 2843 lliures i la població era el 1881 de 17.490 habitants. La capital era Barwan a la riba dreta del Garra a uns 20 km a l'oest d'Hardoi i 35 km a l'est de Fatehgarh, que tenia un fortí que fou destruït el 1858 quan els britànics van recuperar la zona; la seva població el 1881 era de 1.552 habitants.

El territori fou domini dels thatheres, que en foren expulsats pels sombansis i aquestos al seu torn pels musulmans. Al començament del segle XV el sobirà local sombansi, Raja Barwan, que s'havia refugiar a les muntanyes de Kumaun, va obtenir del governador musulmà de Kanauj la cessió dels seus antics dominis i es va establir a Baburhia, la que havia estat capital dels thatheres i ara estava deserta, la qual va rebatejar Barwan. Més tard el país fou governat per dos germans descendents de Raja Barwan, que van refusar tribut a Delhi i van resistir els intents que es van fer per sotmetre'ls. Finalment van haver dd'enviar als seus fills a la cort d'Akbar el Gran com a ostatges; els seus serveis distingits per l'emperador lluitant al Dècan, va causar que aquest els cedis formalment la pargana de Barwan lliure de renda, i el títol de Khan. Els sombasis van conservar la pargana i van estar sota domini del nawab d'Oudh i sota domini britànic després de 1856 quan encara dominaven 68 dels 69 pobles de la pargana. El 1857 va participar en el motí però fou recuperat pels britànics el 1858.

Bibliografia

• Hunter, Sir William Wilson. The Imperial Gazetteer of India (en anglès). Londres: Trübner & co., 1885.