Vés al contingut

Basament

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

El basament, o sòcol, és un membre arquitectònic sobresortint d'un element superior, el qual s'hi recolza, que pot ser un pilar, una columna o pilastra, una escultura, un mur o altres construccions. Es construeix, depenent el que hagi de sostenir, sòlidament dins un forat o una rasa a terra i serveix per donar estabilitat a l'obra.[1][2]

  • En el cas de la columna i altres sustentacles verticals, el basament correspon al conjunt format per pedestal i base.
  • En murs el sòcol és l'element continu visible que forma un cos a la seva part inferior i s'integra en la façana. Pot ser identificat per mostrar-se sobresortint, formant un viu en tota la seva extensió, o per rebre diferent aparell que la resta del mur. S'utilitza amb finalitat estructural, oferint una major capacitat de càrrega i per a compensar irregularitats orogràfiques; també s'usa amb intenció decorativa a manera de fris.

Referències

[modifica]
  1. Diccionario de Arte I. Barcelona: Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.51. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 12 novembre 2014]. 
  2. Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.309. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 8 desembre 2014].